Recepció a palau

Vida cortesana durant el regnat de Carles III.

El Pla de Palau pren el nom d’un palau, avui desaparegut, que té una llarga història. L’origen d’aquest palau és la Llotja del Blat, una planta baixa porxada construïda ràpidament entre 1387 i 1389 que aviat creix aixecant un pis, entre 1441 i 1444, destinat a ser l’Alla o Llotja dels Draps. Al cap d’un segle, el Consell de Cent canvia del tot la funció d’aquest edifici gòtic, que el 1554 passa a ser Sala d’Armes o arsenal de la Ciutat, amb escasses modificacions de la construcció.

El gran canvi arquitectònic es cosa del segle XVII, quan se li afegeix un pati porxat (1617) i després es reforma a fons per a ser el nou Palau del Lloctinent o virrei. Aquestes obres són importants i duren de 1663 i 1668, seguint el projecte barroc de fra Josep de la Concepció, dit “el Tracista”. Quan el príncep Jordi de Hessen-Darmstadt és virrei de Catalunya fa afegir-li un passadís elevat, acabat el 1700, que connecta el seu palau amb l’església de Santa Maria del Mar, a través del carrer de Malcuinat i el Fossar de les Moreres. Així aquest aristòcrata pot anar a missa sense baixar al carrer i embrutar-se les sabates…

Quan en plena guerra de Successió arriba a Barcelona el nou rei Felip IV de Borbó, el 1702, l’instal·len en aquest palau, que passa a ser el Palau Reial.

Després que Felip IV incompleixi repetidament el seu jurament a les Constitucions de Catalunya arriba el torn de Carles III, desembarcat a Barcelona el 1705 amb el suport d’un estol anglo-holandès. El nou rei jura les Constitucions i es casa a Santa Maria del Mar amb Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel el primer d’agost de 1708. Carles III torna a Àustria el 1711, per a ser coronat emperador, però la reina roman a Barcelona fins al març de 1713.

Tot i que els grans saraus, concerts i representacions d’òpera, tan del gust del reis Carles III i Elisabet Cristina, no troben espai adient a palau i es celebren al saló de contractacions de la Llotja, altres recepcions menys multitudinàries sí troben el seu escenari al seu palau, que acaba donant nom al Pla de Palau.

La recreació d’una d’aquestes recepcions, imaginària però verosímil, en una de les sales de palau ens apropa un dels aspectes més oblidats de la guerra de Successió: la vida cortesana a Barcelona durant el breu regnat de Carles III, el darrer monarca de la casa d’Àustria. Aquesta vida cortesana la coneixem en part gràcies dues obres de Josep Rafael Carreras i Bulbena (Barcelona, 1860-1931), que uneixen la difícil combinació de l’erudició amb una ploma àgil: Carles d’Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902)L’Acadèmia desconfiada i sos acadèmics (1922). El conjunt de dades aportades en aquests treballs inspira i possibilita en bona mesura la realització de recreacions gràfiques per a la recuperació de l’anorreat imaginari català dels primers anys del segle XVIII

Jordi Peñarroja

Text parcialment extret i adaptat dels llibres Barcelona: sentir l’Onze de Setembre 1714-2014 (Barcelona, 2007) i Barcelona 1713, capital d’un Estat (Barcelona, 2013).

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Aspecte de la façana principal del palau reial el 1874, un any abans de la seva destrucció i reconstrucció d’una possible recepció en un dels seus salons durant l’estada a Barcelona de la reina Isabel Cristina, casada amb Carles III a Santa Maria del Mar el primer d’agost de 1708.

 Aquest retrat sense signatura d’Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, esposa de l’últim rei dels catalans, és l’únic conservat al Principat perquè cap altra de les nombroses còpies ha aconseguit esquivar la política de destrucció sistemàtica de l’imaginari català perpetrada en el marc de la repressió exercida arran de l’ocupació hispano-borbònica del nostre territori. Forma part de les col·lecions del Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. 

Detalls de l’ambient cortesà existent a Barcelona en la recreació realitzada per Jaume Serra. Les fotografies de la maqueta són de Jordi Peñarroja, del 2013.

2018-07-09T11:28:04+00:00
error: El contingut està protegit. Comparteix l\'article sencer a les xarxes amb els botons específics.