Salvador Castellà, pagès i pintor

Tots els colors de la terra i el mar

Civilització i cultura són mots que diuen coses diferents. Les civilitzacions neixen de la ciutat (civitas) i són urbanites. Més antiga, la cultura neix amb el conreu (cultura) i les seves arrels són pageses. En Salvador Castellà (Canet de Mar, 1960 – Mataró, 2015) és pagès, més culte que seguidor de modes més o menys fugisseres de la civilització moderna. Amb terra pròpia per a treballar hauria estat feliç i, quan pot, sense deixar la pintura torna a la terra, a fer produir un hort i recuperar una vinya. Fins aconsegueix la felicitat de fer-se el seu vi, vi de Besalú, amb raïm de la seva vinya.

El conec quan, a les darreries dels anys setanta del segle XX s’interessa per la fotografia. A diferència de la majoria dels pintors que he conegut, que essent destres amb el pinzell i el llapis solen fer pena quan pretenen assumir el rol de fotògraf, quan en Salvador Castellà domina les beceroles de la tècnica fotogràfica aconsegueix fotos correctes i fins interessants. Finalment, com per a molts pintors dels segles XIX i XX la fotografia és una tècnica auxiliar per en Salvador, que usa la càmera com a bloc de notes.

El Maresme és només un estret corredor a voramar, entre la Serralada Litoral i la Mediterrània. I una terra molt antiga, conreada des del neolític, rica en microclimes i amb una llum molt especial que fa lluminós el que resta encara del paisatge rural maresmenc, molt humanitzat però gens espectacular: poca cosa matisada amb molts colors.

Al Maresme, en un racó de platja poc trepitjada pots trobar el contrasentit aparent d’una rosella groga, perquè la rosella marina és groga. I a les roques d’una costa escadussera en penya-segats creix un fonoll molsut i arraulit sobre la pedra i de gust salat; i verd, però verd de verds. I la mar sembla blaudemar a voltes, encara que més sovint apareix verda, però no com una fulla sinó amb tots els verds del mar i, quan arriba la vesprada torna blau marí i fins negra del tot… Amb aquests colors i llums ben apresos, junt amb els liles i violetes de la carxofa que arriba a granar i tota la matisada varietat de pigments de l’hort, la pineda i l’alzinar, en Salvador Castellà pot crear tot el cromatisme de la seva pintura i obra gràfica, sigui quina sigui la tècnica emprada.

Per allò de la cultura, devora paper imprès, llibres i publicacions diverses que s’apilonen al seu estudi canetenc i que esdevenen imatge quan Salvador Castellà els pinta.

Banal a voltes, transcendent d’altres, Salvador Castella fixa la imatge d’un temps d’aquest país. La imatge d’un home de la terra que sap treure vi d’una vinya perduda i copsar el bell atractiu uns llibres apilonats.

Jordi Peñarroja

Ens agrada la història perque ens interessa el futur.

Salvador Castellà, fotografiat a Argelaguer el 2010.


 

 Banys jueus de Besalú, obra gràfica de Salvador Castellà.

Fragment de “Llibres”, acrílic sobre tela.

 

2016-11-02T23:54:14+00:00
error: El contingut està protegit. Comparteix l\'article sencer a les xarxes amb els botons específics.