Càrregues contra el poble.

Segueix el jove Josep Puiggarí informant-nos sobre els fets de 1842: Trist, esparverador i trist era l’aspecte de Barcelona durant la tarda del dia quinze quan la revolució bramava per tots els racons de la ciutat amb crits de sang i d’extermini, quan retronava l’eco dels trets i el so fatídic de les campanes tocant a sometent. Un combat aferrissat s’entaulà aleshores al Portal Nou entre la guàrdia i la tropa situada al passeig veí de l’Esplanada (actualment desaparegut, nom popular imposat per sobre de l’oficial de passeig de Sant Joan, ocupava l’espai comprès entre els actuals carrer del Comerç i passeig Picasso) contra els ciutadans amotinats que volien donar entrada als sometents de fora. Quantes esbatussades, quina quantitat de lluita cos a cos (…) passaren en aquella topada inadvertits enmig de la sagnant polseguera que s’alçava per sobre els combatents!

Desprès d’això, el general Van-Hallen, acompanyat del Jefe Político i del general Zurbano, aconsegueix retirar-se cap a la Ciutadella amb la tropa que li queda, des de la Caserna de les Drassanes, marxant per la muralla de mar.

Cal recordar que les Drassanes de Barcelona funcionen com a caserna fins al 19 de juliol del 1936, data en que són guanyades per les forces populars que contribueixen a sufocar l’Alzamiento feixista a Catalunya. Poc després, i en plena guerra, un decret de la Generalitat datat el 20 de setembre del mateix 1936 converteix les drassanes en seu d’un nou centre de cultura, el Museu Marítim. Per altra banda, la muralla de Mar és la darrera construïda a Barcelona, al segle XVI i ja durant el regnat de Carles I, i és també la darrera que s’enderroca. El seu traçat coincideix, si fa no fa, amb el que avui és Passeig de Colom, entre la Porta de la Pau i el Pla de Palau.

La situació del general Van-Halen no és gaire bona, disposa de pocs soldats i, a més, el Regimiento de Guadalajara, que era a la caserna dels Estudis (edifici de l’antic Estudi General o de la universitat, al capdamunt de la Rambla) des de les tres de la tarda del dia setze, assetjada, bloquejada, sense cap mena de comunicació (…) es veieren forçats a capitular cap al capvespre (…). I l’endemà lliuraren l’armament al poble i s’abraçaren com a germans els mateixos que el dia abans s’esbatussaven de valent.

La mateixa retirada de Van-Halen no resulta gaire gloriosa des d’un punt de vista militar, perquè com diu el no gens esquerrà cronista, desemparada la ciutat per les primeres autoritats i abandonada a la revolució mentre el general s’arrecerava en el bastió de la Ciutadella, els sublevats s’encoratjaren amb aquella retirada i gosaren atacar-lo fins a peu de muralla de la fortalesa. En aquelles batusses, el jardí públic situat al glacis de la Ciutadella i que en aquelles circumstàncies servia de posició avançada a la tropa, fou guanyat, perdut i recobrat en vàries ocasions i més d’un fet sagnant succeí allà pel vespre del dia setze.

El general Van-Halen mana inutilitzar l’artilleria de la Ciutadella, que no pot emportar-se, i abandona la fortalesa aquella mateixa nit. Sortint al camp i voltant per no passar per cap població, marxà cap a Sants, camí de Sant Feliu, pensant només en assegurar els subministres al castell de Montjuïc, convertit en guardià i amenaça per a la revoltada Barcelona.

Continuarà…

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

(Text parcialment extret i adaptat del llibre de Jordi Peñarroja Ictineus, Barcelona 2010)

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. 1842-3 Combats de Portal Nou

Combats del Portal Nou. Detall d’una làmina de les Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842.

Història de Catalunya.1842-3. Muralla de mar de Barcelona

La muralla de Mar de Barcelona, poc abans de la seva demolició, cap al 1860.

Història de Catalunya. 1842-3. Rendició del regiment Guadalajara

Rendició del Regimiento de Guadalajara a la caserna dels Estudis. Fragment d’una làmina de les Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842.

Història de Catalunya. 1842-3. Combats al Passeig de la explanada

Combats al passeig de l’Esplanada, al glacis de la Ciutadella on es tanca el general Van-Hallen. Detall d’una imatge de les Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842.