Un carrer a l’Eixample i un monument al parc.

El pixatinters Buenaventura Carlos Aribau té un carrer dedicat a l’Eixample de Barcelona. Li deu l’honor a Víctor Balaguer, que no sempre l’encerta i al primer volum de la seva obra “Las calles de Barcelona” (editat per la madrilenya Imprenta y Fundición de Manuel Tello el 1888) el tracta de “economista distinguido, poeta selecto, literato consumado, uno de les más ilustres varones con que cuentan las letras catalanas en este siglo…”. Cal reconèixer, coincidint amb Billy Wilder, que ningú no és perfecte i Víctor Balaguer a més de ser dues vegades Ministro de Fomento y de Ultramar és acadèmic de les Reales Academias Española i de la Historia.

Balaguer té un monument al parc, d’aquells dits de columna que tenen un bust al capdamunt. El monument a Balaguer s’inaugura el 1910, amb columna de Puig i Cadafalch i bust esculpit per Manuel Fuxà. El pixatinters Aribau (Barcelona, 1798-1862) en té un altre, amb una escultura de cos sencer també esculpida per Manuel Fuxà, inaugurat el 15 de desembre de 1884. És el més antic de la sèrie de monuments dedicats a personatges considerats com a prohoms de la cultura catalana dins del Parc, oblidant que Aribau és, sobretot, producte i productor de cultura castellana, dita “española”.

Aribau s’ha fer famós amb la seva Oda a la Pàtria, però abans en publica en castellà amb una retòrica tòpica i carrinclona, com una escrita arran del cop liberal de Riego, on fa afirmacions del calibre d’aquesta significativa mostra:

… Que tu eres francés y cautivo

Y yo soy español y señor.

Sembla que només es conserven quatre composicions ―exactament quatre, ni tres ni cinc― escrites en català pel senyor Aribau i és possible siguin o s’acostin molt a la totalitat de les que arriba a escriure en tota sa vida. Una d’elles és una inspirada composició conservadora, també escrita a Madrid, dedicada al general Juan Prim, on elogia aquest militar espanyol com a repressor de la revolta liberal i federalista de la Jamància, el 1843:

… Carat, quina feina feres

d’aquells tontos maleïts

que volen moure bronquina

quan volem estar tranquils!

Bona sumanta els donares

prop del Clot i Sant Martí,

a la riera d’en Malla

i a la vora d’aquell riu.

I a Sabadell l’altre dia

los caçaves com conills

i als cap-de-bous assaltaves

que et volien detenir.

Què faran els de la Junta

que es reien de Montjuïch

des que saben que a nosaltres

nos embafen els confits?

Demanar misericòrdia,

veure si poden fugir,

mes tu els trencaràs les cames

i el coll que és més expedit,

i amb un coll de puny ben ferm

i amb un renec ben al viu,

hauràs salvat a la Reina,

hauràs salvat el país.

La reina d’aquest país és la mateixa Isabel de Borbón que el general Juan Prim destrona gloriosament el 1868, en el moment que li convé. Però el senyor Aribau mor sense poder veure aquesta gesta i ens quedem amb el dubte de quins haurien estat els seus versos per a l’ocasió.

Adeu-siau, Reina, per sempre adeu-siau, rememorant la seva més famosa obra en català, és poc probable que hagués pogut sortir de la seva ploma. Com escriu molt encertadament Josep M. Poblet: Té gràcia que l’il·lustre Aribau hagi passat a la posteritat gairebé per una sola de les seves creacions, amb la qual cosa es demostra que els escriptors tenen maneres diverses de guanyar-se un nom: escrivint molt i bé; escrivint molt, i no tan bé, o escrivint poc, però amb el do de l’oportunitat. Aribau és dels darrers.

Aribau viu molts anys a Madrit, paradís dels pixatinters espanyols, primer com a empleat del banquer Gaspar de Remisa i després essent un fidel servidor del “gobierno de la nación”.

Continuarà…

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya, Victor Balaguer, ciutadella

Monument a Víctor Balaguer al parc de la Ciutadella. Fotografia del 2011, de Jordi Peñarroja.

Història de Catalunya. Aribau, Ciutadella

El monument a Buenaventura Carlos Aribau al parc de la Ciutadella, escenari de l’Exposició Universal de 1888. Gravat publicat al Diario de la Exposición el primer de setembre de 1887.

Història de Catalunya. Geni català

El geni català sosté l’estrella de cinc puntes, símbol alhora d’independència i llibertat, coronant la font monumental del Pla de Palau de Barcelona. En aquest lloc, durant el trienni liberal de 1820-1823 s’aixeca un templet dedicat a la Llibertat, enderrocat amb el retorn de l’absolutisme borbònic el 1823. Foto de Jordi Peñarroja, del 2009.

Història de Catalunya. Bomba Prim Sant andreu

Bomba d’artilleria encastada a la casa reconstruïda del número 147 del carrer gran de Sant Andreu, coneguda com a “casa de la bomba”, on va esclatar el 1843 durant el bombardeig ordenat pel general Juan Prim. Fotografiada el 2012 per Àlvar Ruiz Tintoré.