Un monument al parc.

Aribau, don Buenaventura Carlos, és el primer director de la patriòtica Biblioteca de Autores Españoles, cosa que no ha de sorprendre ningú perquè on trobem Aribau inserit de ple, i ben a gust, és dins de la cultura castellana. Hem de concloure, en conseqüència, que Aribau és un senyor que quedaria més ben endreçat si tingués el seu monument plantat en una placeta de Vilacort mentre ell vagareja per El Parnaso Español, que és el lloc que li pertoca […]

Llagoteria en llengua llemosina.

Bonaventura Carles Aribau escriu a Vilacort, el 1833 i excepcionalment en català, uns versos destinats a felicitar l’amo pel seu aniversari. Cal dir que ben lluny del lèxic i l’àgil redacció de les obres teatrals de Josep Robrenyo, l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau és un text arcaïtzant, servil combinació de tòpics enaltidors d’una embafadora “dolça Catalunya” que hom pretén que tingui com a llengua pròpia aquella invenció vuitcentis […]

Un carrer a l’Eixample i un monument al parc.

El pixatinters Buenaventura Carlos Aribau té un carrer dedicat a l’Eixample de Barcelona. Li deu l’honor a Víctor Balaguer, que no sempre l’encerta i al primer volum de la seva obra “Las calles de Barcelona” (editat per la madrilenya Imprenta y Fundición de Manuel Tello el 1888) el tracta de “economista distinguido, poeta selecto, literato consumado, uno de les más ilustres varones con que cuentan las letras catalanas en este siglo…”. Cal r […]

La batalla de l’Ebre continua.

Després de la batalla de Terol es produeix l’avanç de l’«Ejército Nacional», franquista, fins a Vinaròs, on arriben el 15 d’abril de 1938. A partir d’aquest moment, Tortosa queda perillosament en zona de front i el «Ejército Popular», de la Republica Española, vola amb dinamita els ponts de la Cinta i el primer pont de l’Estat el 18 d’abril, per dificultar l’avanç feixista.

Al cavaller Cristòfol Despuig li hauria costat d’entendre una batalla per defensa […]