About Webmestre

Aquest autor encara no ha omplert cap detall.
So far Webmestre has created 167 blog entries.
23 02, 2021

Imposició militar de l’absolutisme (1640-1736) -3-

2021-02-23T09:49:50+01:00

Terror i extermini per reial ordre.

Després de la sortida de Tortosa, Xerta és la primera vila que pateix el furor incendiari de les tropes reials. Al voltant de 1.700 soldats incendien i saquegen la vila, cometen un nombre indeterminat d’assassinats i segresten un grup de dones. A la mateixa comarca del Baix Ebre, el 9 de desembre les tropes reials vencen la resistència dels habitants del Perelló, pengen nou defensors i n’esquarteren quatre més.
Els casos de Xerta i el Perelló deixen b […]

Imposició militar de l’absolutisme (1640-1736) -3-2021-02-23T09:49:50+01:00
23 02, 2021

Imposició militar de l’absolutisme (1640-1736) -2-

2021-02-22T23:15:25+01:00

Felipe IV no vol ser Felip III.

Els problemes causats als comtats del nord pels allotjaments dels terços hispànics en la campanya de Salses, aconsellen traslladar-los al sud dels Pirineus, una maniobra que empitjora la situació. Al cap de pocs mesos, arran de l’incendi de Santa Coloma de Farners i de l’església de Riudarenes per part dels soldats reials, i sense oblidar els assassinats que van perpetrar a Palautordera a finals de gener i principis de febrer de 1640, es produeix l’aixecam […]

Imposició militar de l’absolutisme (1640-1736) -2-2021-02-22T23:15:25+01:00
23 02, 2021

Imposició militar de l’absolutisme (1640-1736) -1-

2021-02-22T23:16:56+01:00

Olivares: la catalanofòbia com estratègia .

Quan Olivares obté el càrrec de privado de Felipe IV de Castella, Catalunya compta amb un entramat institucional i uns atributs comparables als de l’Anglaterra i l’Holanda de l’època: un model representatiu susceptible d’evolucionar cap a fórmules més participatives.
Aquest entramat institucional frena els intents centralistes d’Olivares, explícitament exposats en el seu Gran Memorial del dia de Nadal de 1624. Les Corts incon […]

Imposició militar de l’absolutisme (1640-1736) -1-2021-02-22T23:16:56+01:00
15 01, 2021

Caldrà un quatricentenari? -4

2021-01-14T22:50:16+01:00

Unes Falòrnies molt encertades.

Seguim amb el text de la conferència del 2014:
(…) Cal dir que al costat del corrent principal de la Renaixença n’hi ha d’altres. Angel Carmona ho assenyala el 1967 en el seu assaig Dues Catalunyes. Jocsfloralescos i xarons.
I a banda d’iniciatives com el diari federalista El Estado Catalan, publicat en castellà per Valentí Almirall entre 1869 i 1870 en oposició a la política centralista del general Prim, convé recordar opinions com a […]

Caldrà un quatricentenari? -42021-01-14T22:50:16+01:00
15 01, 2021

Caldrà un quatricentenari? -3

2021-01-14T22:48:51+01:00

De Cristòfol Despuig a la Renaixença vuitcentista.

Continua la conferència del 2014. Anem al segle XVI:

(…) Ja a principis de la monarquia hispànica dels Àustries, el cavaller tortosí Cristòfor Despuig escriu l’any 1557 el seu llibre Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, conservat perquè esquiva la censura en romandre inèdit fins a 1876. En aquesta obra llegim coses com aquestes:
I també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nome […]

Caldrà un quatricentenari? -32021-01-14T22:48:51+01:00
15 01, 2021

Caldrà un quatricentenari? -2

2021-01-15T10:46:37+01:00

L’opinió de Francisco Elías de Tejada

Seguim amb el text de la conferència del 2014:

(…) És per això que el senyor Francisco Elías de Tejada, madrileny, carlí, oficial de l’exèrcit franquista durant la guerra contra Catalunya de 1936-39, i després catedràtic de Dret Natural y Filosofia del Dret a les universitats de Múrcia, Salamanca, Sevilla i Madrid, escriu i publica l’any 1950 un llibre titulat Las doctrinas políticas en la Cataluña Medieval, on podem llegir que: La […]

Caldrà un quatricentenari? -22021-01-15T10:46:37+01:00
15 01, 2021

Caldrà un quatricentenari? -1

2021-01-15T10:47:31+01:00

Imatge nacional

Després de l’Onze de Setembre del 2013, recordat per la cadena humana de la Via Catalana i la seva gigafoto, arreu del país esclata la rauxa commemorativa del tricentenari.
El tricentenari!
Qui més, qui menys, i des de variats punts de vista, per activa o per passiva, tothom s’hi apunta.
El Cercle Català d’Història munta el cicle de conferències Catalunya, història d’una independència. Abans i després del 1713. Aquesta puntualització és perquè es pren com a referència […]

Caldrà un quatricentenari? -12021-01-15T10:47:31+01:00
27 04, 2020

Carles Fontseré, lliurepensador. 1

2020-04-26T23:14:03+02:00

Una infància acolorida.

Carles Fontseré arriba de Nova York (que és un mercat seriós, on les empreses paguen bé i amb rigorosa puntualitat) per instal·lar-se definitivament a Catalunya el 1973, on troba un mercat molt diferent. A més de ser Amèrica, a la ciutat de Nova York viu molta més gent que a tot Catalunya.

El 1977 coincidim com a col·laboradors del setmanari Oriflama, encara que no arribem a conèixer-nos. Ell fa algunes il·lustracions per aquella publicació, desapareguda a toca […]

Carles Fontseré, lliurepensador. 12020-04-26T23:14:03+02:00
27 04, 2020

Fontllonga i l’expansió per la vall del Segre . 3

2020-04-27T09:57:47+02:00

Sant Miquel, una església romànica.

Sant Miquel és l’església parroquial de Fontllonga, però als seus inicis és l’església del castell i, ben aviat, la parròquia del poble. El seu origen se situa oficialment en data imprecisa de la primera meitat del segle XI, a partir del mateix document de 1049 que documenta una venda del castell de Fontllonga i el seu terme. És clar que el mateix escrit permet suposar que podria ser un temple construït a les darreries del segle X, que ens ha arribat a […]

Fontllonga i l’expansió per la vall del Segre . 32020-04-27T09:57:47+02:00
27 04, 2020

Revolució i bombardeig de Barcelona 6

2020-04-27T09:55:50+02:00

El “Duque de la Victoria” fa mèrits.

Molta gent fuig de la ciutat, esglaiada. La majoria dels qui han estat membres de la Junta també fugen, mentre el bisbe, amb més paciència que un sant, se’n va un altra vegada a Sarrià, a demanar audiència al senyor dels canons. Aquesta vegada Espartero tampoc no accedeix a parlar amb ell, i el bisbe tornà a la ciutat.

Aquella nit pocs dormen a Barcelona.

I arriba el tres de desembre de 1842.

Tímid, el sol ixent es mig amaga entre boires i es […]

Revolució i bombardeig de Barcelona 62020-04-27T09:55:50+02:00
Go to Top