Càrregues contra el poble.

Josep Puiggarí (1821-1903), que aconsegueix llicenciar-se en dret el 1843, és un jove cronista que sap donar un testimoni força equilibrat dels fets de novembre de 1842. A les Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842 escriu:

Fou el matí del dia quinze quan de debò començà a organitzar-se la revolució. En veure el caire que prenien els esdeveniments, el general va declarar la ciutat en estat de setge i disposà tot seguit u […]

Quan el drac rep una canonada.

El 1847, Antonio de Bofarull, a la seva Guia-cicerone de Barcelona, escriu sobre la portada gòtica del palau de la “casa de la Diputación” (pàgina 56) que en el centro, un poco mas alto, distinguese un S. Jorge a caballo, luchando con un dragon. El Caballero y el caballo permanecen algo toscos, tales como salieron de las manos del artista. A la fiera llevósele parte de una quijada y una garra una descarga de metralla que atravesó a lo largo la […]

Quatre imatges d’un Sant Jordi.

Després d’un breu parèntesi, dit de “transición”, “el imperio contrataca” amb el projecte de la “Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico” (LOAPA), anunciada per Leopoldo Calvo-Sotelo en el seu discurs d’investidura de 18 de febrer de 1981, i aprovada per les “Cortes” de Madrit el 30 de juliol de 1982, amb un pacte subscrit entre la UCD i el PsoE.

La posada en escena el 23F de 1981 del vodevil madrileny protagonitzat pel ten […]

President de la Coronela de Barcelona.

Durant el barroc la missa i gairebé tota la litúrgia catòlica són en llatí. Així que la gent del barroc està acostumada a les llatinades i fins documents privats però tan importants com els testaments es redacten sovint en llatí.

Al bell mig del temps del barroc, en el setge de Barcelona de 1714, la milícia ciutadana de la Coronela es distingeix combatent els exèrcits borbònics de Castella i França. Com a força compromesa en […]