Una figura de condició dubtosa.

L’escultura més coneguda i més fotografiada del Parc Güell és un drac, diuen. Però ni Antoni Gaudí ni Josep Maria Jujol, el mestre del trencadís, pensen en la figura d’un drac quan projecten aquest element decoratiu del seu parc. Ambdós tenen arrels pageses i pensen en un animaló que coneixen bé. És clar que ells pensen en un fardatxo, però li donen un altre nom. Lo fardatxo és com anomenen el llangardaix a la Ribera d’Ebre, el Maestrat i […]

Blat i vinya bressol del modernisme.

Als anys quaranta i cinquanta del segle XX encara es troben clapes de paisatge agrícola en la quadrícula de l’Eixample de Barcelona, inacabat.

El metge progressista Pere Felip Monlau exposa al seu assaig ¡Abajo las murallas! Memoria acerca de las ventajas que reportaría á Barcelona, y especialmente á su industria, de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad, fonamentant en criteris higienistes un desig econòmic i polític d’alli […]

Pedra seca a la Fatarella.

Les Camposines són en una punta del terme de la Fatarella, és un lloc que centra un important nus de carreteres a la batalla de l’Ebre, la topada on els militars rojos españoles fracassen parcialment en l’objectiu d’aconseguir que els militars fascistas españoles destrueixin una generació de joves catalans, entre els quals hi ha el meu pare. Si ho haguessin aconseguit del tot, potser algú altre us parlaria aquí d’aquell intent de neteja ètnica […]

El cas de lo Parot.

Si d’Horta de Sant Joan estant agafes la carretera cap a Gandesa, amb prou feines has sortit del poble que un camí a la dreta et porta fins on és lo Parot.

Lo Parot és un arbre, ara declarat monumental i protegit per llei. Aquest oliver únic pertany a una varietat de la qual és el darrer exemplar i té una edat difícil de fixar, però que supera els 25 segles… És possible que a longevitat el guanyin les sequoies de Califòrnia, però cap oliver el s […]