About Webmestre

Aquest autor encara no ha omplert cap detall.
So far Webmestre has created 160 blog entries.
10 12, 2019

Aribau, un pixatinters español – 2

2019-12-10T11:49:55+01:00

Llagoteria en llengua llemosina.

Bonaventura Carles Aribau escriu a Vilacort, el 1833 i excepcionalment en català, uns versos destinats a felicitar l’amo pel seu aniversari. Cal dir que ben lluny del lèxic i l’àgil redacció de les obres teatrals de Josep Robrenyo, l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau és un text arcaïtzant, servil combinació de tòpics enaltidors d’una embafadora “dolça Catalunya” que hom pretén que tingui com a llengua pròpia aquella invenció vuitcentis […]

Aribau, un pixatinters español – 22019-12-10T11:49:55+01:00
10 12, 2019

1842 Revolució i bombardeig de Barcelona – 3

2019-12-10T20:30:57+01:00

Càrregues contra el poble.

Segueix el jove Josep Puiggarí informant-nos sobre els fets de 1842: Trist, esparverador i trist era l’aspecte de Barcelona durant la tarda del dia quinze quan la revolució bramava per tots els racons de la ciutat amb crits de sang i d’extermini, quan retronava l’eco dels trets i el so fatídic de les campanes tocant a sometent. Un combat aferrissat s’entaulà aleshores al Portal Nou entre la guàrdia i la tropa situada al passeig veí de l’Esplanada (actu […]

1842 Revolució i bombardeig de Barcelona – 32019-12-10T20:30:57+01:00
10 11, 2019

1842 Revolució i bombardeig de Barcelona – 2

2019-11-10T11:52:41+01:00

Càrregues contra el poble.

Josep Puiggarí (1821-1903), que aconsegueix llicenciar-se en dret el 1843, és un jove cronista que sap donar un testimoni força equilibrat dels fets de novembre de 1842. A les Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842 escriu:

Fou el matí del dia quinze quan de debò començà a organitzar-se la revolució. En veure el caire que prenien els esdeveniments, el general va declarar la ciutat en estat de setge i disposà tot seguit u […]

1842 Revolució i bombardeig de Barcelona – 22019-11-10T11:52:41+01:00
10 11, 2019

Aribau, un pixatinters español – 1

2019-11-10T10:11:41+01:00

Un carrer a l’Eixample i un monument al parc.

El pixatinters Buenaventura Carlos Aribau té un carrer dedicat a l’Eixample de Barcelona. Li deu l’honor a Víctor Balaguer, que no sempre l’encerta i al primer volum de la seva obra “Las calles de Barcelona” (editat per la madrilenya Imprenta y Fundición de Manuel Tello el 1888) el tracta de “economista distinguido, poeta selecto, literato consumado, uno de les más ilustres varones con que cuentan las letras catalanas en este siglo…”. Cal r […]

Aribau, un pixatinters español – 12019-11-10T10:11:41+01:00
10 11, 2019

Llibertat decapitada?

2019-11-10T10:43:23+01:00

Un pensament passat de moda.

El 1568, el duque de Alba mana decapitar els comtes d’Egmont i de Horn, acusats de rebel·lió i traïció per haver-se oposat a la implantació de la “Inquisición” castellana a Flandes. Goethe pren aquests fets com a tema per a la seva tragèdia Egmont (1787), escrita abans de la revolució francesa i musicada per Beethoven el 1810. Avui Egmont té més bona fama que no pas el duque de Alba.

El 1715, els sicaris de Felipe V de Borbon assassinen públicament, en un […]

Llibertat decapitada?2019-11-10T10:43:23+01:00
10 10, 2019

Cristòfol Despuig i los Col·loquis. 24

2019-10-10T18:22:07+02:00

La batalla de l’Ebre continua.

Després de la batalla de Terol es produeix l’avanç de l’«Ejército Nacional», franquista, fins a Vinaròs, on arriben el 15 d’abril de 1938. A partir d’aquest moment, Tortosa queda perillosament en zona de front i el «Ejército Popular», de la Republica Española, vola amb dinamita els ponts de la Cinta i el primer pont de l’Estat el 18 d’abril, per dificultar l’avanç feixista.

Al cavaller Cristòfol Despuig li hauria costat d’entendre una batalla per defensa […]

Cristòfol Despuig i los Col·loquis. 242019-10-10T18:22:07+02:00
10 10, 2019

1842: revolució i bombardeig de Barcelona – 1

2019-10-10T18:23:49+02:00

Quan el drac rep una canonada.

El 1847, Antonio de Bofarull, a la seva Guia-cicerone de Barcelona, escriu sobre la portada gòtica del palau de la “casa de la Diputación” (pàgina 56) que en el centro, un poco mas alto, distinguese un S. Jorge a caballo, luchando con un dragon. El Caballero y el caballo permanecen algo toscos, tales como salieron de las manos del artista. A la fiera llevósele parte de una quijada y una garra una descarga de metralla que atravesó a lo largo la […]

1842: revolució i bombardeig de Barcelona – 12019-10-10T18:23:49+02:00
10 10, 2019

El tren de la Pobla

2019-10-10T08:45:15+02:00

De projecte militar a promoció turística.

El capità Francisco Macià i Llussà, destinat a la Comandancia de Ingenieros de Lérida, s’encarrega en 1891-1892 dels treballs topogràfics del traçat del ferrocarril de la Noguera Pallaresa, una línia transpirenaica que dins de territori dominat per l’estat español havia d’anar de Lleida fins al port de Salàu.

Considerat una inversió arriscada de rendibilitat dubtosa, manca capital per iniciar les obres fins que a Madrid decid […]

El tren de la Pobla2019-10-10T08:45:15+02:00
10 09, 2019

Més enllà de llibres i roses

2019-09-10T00:17:35+02:00

Quatre imatges d’un Sant Jordi.

Després d’un breu parèntesi, dit de “transición”, “el imperio contrataca” amb el projecte de la “Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico” (LOAPA), anunciada per Leopoldo Calvo-Sotelo en el seu discurs d’investidura de 18 de febrer de 1981, i aprovada per les “Cortes” de Madrit el 30 de juliol de 1982, amb un pacte subscrit entre la UCD i el PsoE.

La posada en escena el 23F de 1981 del vodevil madrileny protagonitzat pel ten […]

Més enllà de llibres i roses2019-09-10T00:17:35+02:00
10 09, 2019

Lo fardatxo del Parc Güell

2019-09-10T00:22:03+02:00

Una figura de condició dubtosa.

L’escultura més coneguda i més fotografiada del Parc Güell és un drac, diuen. Però ni Antoni Gaudí ni Josep Maria Jujol, el mestre del trencadís, pensen en la figura d’un drac quan projecten aquest element decoratiu del seu parc. Ambdós tenen arrels pageses i pensen en un animaló que coneixen bé. És clar que ells pensen en un fardatxo, però li donen un altre nom. Lo fardatxo és com anomenen el llangardaix a la Ribera d’Ebre, el Maestrat i […]

Lo fardatxo del Parc Güell2019-09-10T00:22:03+02:00