Una espectacular manera de batre.

Som en temps de sega i circulant per les carreteres de les zones cerealistes ensopeguem amb màquines collitadores anant d’un camp a un altre o fent la seva feina.

Una collitadora moderna fa un munt de feines encadenades: sega, bat, venta el gra i embala la palla… És una màquina complexa que se situa al cim de la mecanització de les feines agrícoles, culminant la revolució industrial de l’agricultura iniciada per Jethro Tull a l’Anglaterra de la primera meitat del segle XVIII. El senyor Jethro Tull  és un personatge que fracassa com estudiant a Oxford, inventa un munt de màquines agrícoles i mor sine nobilia. El seu salt a la fama li arriba a la segona meitat del segle XX, quan el seu nom és adoptat per un grup de rock anglès que ha superat els 50 anys en escena. La cultura pop té aquests cops amagats.

Al marge de les collitadores actuals, la música rock i els invents de Jethro Tull, l’antic procés que va de la sembra del blat fins al pa és llarg. I entre la sega del cereal i la seva conversió en farina al molí, cal fer la batuda per separar el gra de la palla.

El sistema més antic per batre les espigues de les garbes és batollar (1), que és també una feina esgotadora. La batolla és un eina molt antiga, d’ús manual, que s’adapta sobretot a batre la collita de petites explotacions. Quan el pagès augmenta l’extensió dels seus camps i accedeix a la possessió de bestiar de peu rodó, arracona la batolla i passa a la batuda a pota.

L’escenari de la batuda a pota és l’era, un espai pla i de límits arrodonits, d’uns 10-30 m de diàmetre. L’era sol ser un cercle acotat de terra, el més sovint pavimentat, sigui amb pedra o amb material ceràmic.

L’adopció de límits rodons per a l’era deriva de la pràctica de la batuda a pota. En aquest procediment les peülles del bestiar de peu rodó (cavalls, mules, rucs) colpegen repetidament les espigues de les garbes, obertes i esteses per l’era. Així separen el gra, que cau i es diposita sota la palla.

El més habitual en la batuda a pota és que dos o tres animals de peu rodó vagin voltant per l’era colpejant tota l’estesa de garbes. Quan s’estima que han fet la feina, el bestiar descansa mentre es recull la palla amb forques per muntar el paller, s’escombra el blat de l’era (que encara cal ventar) i es fa una nova estesa de garbes. Fins batre tota la collita de la casa.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Nota 1.- Trobareu informació sobre batollar i altres aspectes de l’estiu a pagès a http://historiaiestat.cat/estiu-a-ripoll/

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Garbes abans de batre a Los Cerezos (serra de Gúdar), a tocar de l’Alt Millars. Fotografia de 1985.

Batuda a pota a l’era del molí de la Calvaria, vora l’ermita de Sant Martí de Valldeperes (Osona). Foto del 2017.

Potència d’un cavall batent l’estesa de garbes a l’era del molí de la Calvaria. Imatge del 2017.

Fotografies de Jordi Peñarroja.