Una festa amb protagonistes hebreus.

Nadal és potser la festa cristiana més celebrada en tot el món. I una de les més arrelades a casa nostra.

Des d’un punt estrictament històric podem observar que el procés que porta el cristianisme a ser la creença religiosa que s’imposa al món occidental arrenca directament del judaisme. Perquè als seus inicis els cristians són una petita secta jueva que, a poc a poc, la diàspora jueva expandeix per la costa oriental mediterrània, la mateixa Roma i fins tot l’imperi.

L’obertura del cristianisme als gentils, cosa que motiva la supressió de la circumcisió com a pràctica cristiana, facilita el creixement del cristianisme des de ser una petita secta fins esdevenir una religió que d’entrada és minoritària (i perseguida) i més endavant un moviment majoritari tolerat i finalment religió oficial amb l’emperador Constantí. Havent accedit al poder, l’església cristiana s’identifica amb l’estat, esdevé romana i vol ser universal (catòlica). Per això inicia la persecució de la competència, fins anorrear-la.

Però com qui perd els orígens perd la identitat, aquest cristianisme romà i catòlic no pot renunciar al seu origen jueu. Són dues de les anomenades religions del llibre i comparteixen moltes creences, tradicions i celebracions: el Déu únic, el messianisme, part de la Bíblia, el calendari lunar, la pasqua, etc. D’aquests trets compartits arrenca la peculiar relació històrica d’amor-odi entre cristianisme i judaisme.

Curiosament, els cristians semblen haver oblidat que Jesús i Maria són plançons de la casa de Judà, la casa reial d’Israel, i així descendents de David i Salomó. Impossible de trobar una nissaga més jueva per bastir una religió no-jueva.

Així que el nadó hebreu Jesús i madona Maria, no menys jueva, protagonitzen el Nadal cristià.

A la pintura romànica catalana que s’ha conservat és freqüent la representació de la Nativitat, que veiem sobretot en les peces conservades als museus. La representació escultòrica d’aquesta escena sol trobar-se in situ, esculpida en capitells de claustres de monestirs i convents i menys en cartel·les de retaules. Són obra sobretot dels segles XII i XIII, romàniques, i alguna del període de transició al gòtic, a cavall dels segles XIII i XIV, com el capitell de la Nativitat de Sant Domènec de Girona.

Per esvair els dubtes sobre la naturalitat de l’ús de simbologia hebrea en temples cristians, res millor que la portada de l’església templera de Santa Maria del Castell, a Cubells (comarca de la Noguera). La resta del castell ha desaparegut, però part de l’espai que havia ocupat és un mirador magnífic sobre la ribera del Sió, riu de nom també ben hebraic. Els templers són un orde militar nascut a terres d’Israel per protegir el regne croat de Jerusalem i els pelegrins cristians que viatjaven per visitar els escenaris de la vida de Jesús a Terra Santa, nom foraster donat a Israel i, més concretament, a Judea. Potser tot plegat sigui més que una coincidència o un caprici.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Nativitat en capitell al claustre de Sant Cugat

La Nativitat en un capitell a la galeria de llevant del claustre romànic de Sant Cugat del Vallés, del segle XII.

Hist+oria de Catalunya. Nativitat capitell al clautre Santa Maria de lestany

El bressol pren més protagonisme escènic en aquest capitell de l’ala nord del claustre de Santa Maria de l’Estany (segle XII), amb Jesús escalfat amb l’alè de la mula i el bou i sense la mutilació que aquí ha rebut la cara de Josep. L’escultor dóna continuïtat a l’escena amb els tres mags que ja apareixen a l’angle amb la cara dreta. Fotografia del 2019.

Història de Catalunya. Nativitat capitell convent de Sant Domènech, Girona

Representació del naixement de Jesús en un capitell ben conservat del claustre de transició del romànic al gòtic del convent de Sant Domènec de Girona (segles XIII-XIV). Foto del 2013.

Història de Catalunya. Estrella de David i tribus d Israel

L’estrella de David envoltada per les dotze tribus d’Israel. Detall de la portada romànica (segle XIII) de Santa Maria del Castell, a Cubells. Coses dels templers… Fotografia del 2013.

Fotografies de Jordi Peñarroja