Imatge nacional

Després de l’Onze de Setembre del 2013, recordat per la cadena humana de la Via Catalana i la seva gigafoto, arreu del país esclata la rauxa commemorativa del tricentenari.
El tricentenari!
Qui més, qui menys, i des de variats punts de vista, per activa o per passiva, tothom s’hi apunta.
El Cercle Català d’Història munta el cicle de conferències Catalunya, història d’una independència. Abans i després del 1713. Aquesta puntualització és perquè es pren com a referència la Junta de Braços del 9 de juliol de 1713 i les decisions llavors adoptades. També es podria anar més lluny. És amb el comte de Barcelona Borrell II i la seva D.U.I. del 985 d’on arrenca la independència de Catalunya.
Dins d’aquest cicle dedicat a la independència dels catalans, Jordi Peñarroja i Francesc Riart parlen d’aspectes complementaris de La Guerra de Successió en l’imaginari nacional. Francesc Riart exposa la realitat de l’exèrcit català de 1713-1714, en relació als exèrcits europeus coetanis. Jordi Peñarroja planteja la qüestió de l’imaginari nacional a partir dels principis bàsics de creació d’una imatge. d’empresa. Vist el camí seguit per Catalunya després de la consulta del 9-N de 1713 i el referèndum de l’ 1-O del 2017 creiem útil encara aquella argumentació, que recuperem en aquest espai.

* * *

Una nació, amb Estat o sense, és una empresa col·lectiva. I és coneguda segons la imatge de si mateixa que projecta al món.
Una imatge d’empresa es dissenya a partir de la realitat actual de l’empresa i, sobretot, dels objectius que aquesta empresa es planteja assolir a mig termini.
Així que per explicar-nos al món hauríem de mostrar-nos pensant com volem ser d’aquí a vint anys.
Ara som en un tri-centenari.
En un món progressivament accelerat, els centenaris tenen atractiu comercial perquè queden d’allò més bé, tenen un toc de distinció. Són una mena de celebracions polivalents i, sàviament administrades, creen imaginari i permeten moltes possibilitats.
Puntualitzem dues coses però: el trocet dels enderrocaments del barri de la Ribera que Garcia Espuche ha batejat com “la ciutat del Born” respon a una actuació borbònica posterior a 1714. N’és una conseqüència, però aquesta destrucció tan sistemàtica d’una part de Barcelona és del 1716. D’aquí a dos anys tenim, doncs, un altre Tri-centenari a la vista.
També he de dir que el Tri-centenari que trobo més interessant, i que té més paral·lelisme amb el moment que estem vivint, és el de 1713. És llavors quan la Junta de Braços reunida al palau de la Generalitat no accepta la realitat imposada a Utrecht, sense la nostra participació, i exercint el poder de l’Estat decideix seguir combatint i declara la guerra a Castella i França. És el dret a decidir portat al límit. I aquella actitud i aquella guerra són les que avui continuem, amb urnes i disparant vots.
La plenitud de l’Estat català és llarga, van set segles des que Borrell II es declara “marquès per la Gràcia de Déu” l’any 988, trencant formalment la dependència amb el regne dels francs, fins la capitulació de Mallorca el 2 de juliol de 1715. I llavors, la imatge que donem els catalans al món és potent. Edificis importants que avui són monuments, obres d’art i literàries, una legislació avançada, etc., van en aquesta direcció.

Jordi Peñarroja
Escriptor i fotògraf

Següent article de la sèrie.

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Caldrè Quadricentenari?. Borrell II

Amb la seva D.U.I., el comte Borrell II marca l’inici de la independència de Catalunya l’any 985. Fotomuntatge del 2021, de Jordi Peñarroja, combinant una imatge de 1980 de la muralla romana de Barcelona amb un retrat escultòric de Borrell II realitzat per Marcel Nadal el 2020.

Història de Catalunya. Caldrà Quadricentenari? Bornet

Vista d’una part de la Barcelona arranada el 1716 per aixecar la Ciutadella borbònica, amb una recreació històrica de la Coronela de Barcelona, combinada amb una interpretació del general Antoni de Villarroel. El lloc, la plaça del Bornet, és on Villarroel concentra l’Onze de Setembre de 1714 els genets que fan l’última càrrega de la cavalleria catalana. Miniatura de Villarroel realitzada per Jaume Serra; fotografies de Jordi Peñarroja, del 2013, combinades en un fotomuntatge del 2019.

Història de Catalunya. Caldrà Quadricentenari? Consulta 9N

La importància de la consulta del 9-N del 2014 rau en un resultat que evidencia l’ascensió de l’independentisme a la condició de corrent majoritari dins de la intenció del vot catalanista. Col·legi electoral la jornada del 9 de novembre del 2014 en una foto de Jordi Peñarroja.