L’opinió de Francisco Elías de Tejada

Seguim amb el text de la conferència del 2014:

(…) És per això que el senyor Francisco Elías de Tejada, madrileny, carlí, oficial de l’exèrcit franquista durant la guerra contra Catalunya de 1936-39, i després catedràtic de Dret Natural y Filosofia del Dret a les universitats de Múrcia, Salamanca, Sevilla i Madrid, escriu i publica l’any 1950 un llibre titulat Las doctrinas políticas en la Cataluña Medieval, on podem llegir que: La ordenación constitucional de Cataluña… Repeteixo: La ordenación constitucional de Cataluña, alcanzó en el siglo XIV una modernidad que asombra y un sentido de respeto a la libertad humana que bien podemos anhelar en el siglo XX. […] supo sacar desde las temáticas feudalistas los postulados de la libertad política, merced a corregir con tintes de mutualismo romano el juramento feudal, transformando la jerarquización férrea del derecho germánico en un diálogo entre jerarquías, en el cual el inferior no perdía su personalidad.
Reblant el clau, el mateix Francisco Elias de Tejada publica la seva Historia del pensamiento político catalán l’any 1963, on afirma que: Al menos hasta donde llegan mis noticias, la primera vez que en la península se utiliza el vocablo “nación” con valor moderno de cuerpo político separado y no de simple comunidad de ascendencia etnográfica, se hace con aplicación a Cataluña y por escritores catalanes. Con la particularidad altamente significativa de que este hallazgo de la acepción moderna de nación no es labor de cualquier pluma de escritor ajeno a la vida cotidiana ni al bullir de los sucesos, sino decir del lenguaje usual de parlamentos y palacios. Aquests escriptors catalans són principalment els de les grans Cròniques.
D’aquestes afirmacions de Francisco Elias de Tejada cal destacar que:

1. Catalunya dóna la imatge de ser una nació, un estat constitucional i, molt avançadament a l’època, un Estat de Dret.
2. Malgrat els avatars històrics, Catalunya arriba al 1700 com un estat i mereixent la consideració de ser la nació més lliure del món.

A partir de l’ocupació estrangera, manu militari, a conseqüència de la guerra de Successió, la imatge de Catalunya com a nació ha canviat i evolucionat. Però no desaparegut. Perquè malgrat les adversitats, Catalunya és.

Jordi Peñarroja
Escriptor i fotògraf

Següent article de la sèrie

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Caldrà un Quadricentenari? Bastaixos Presbiteri

A l’ornamentació escultòrica dels edificis medievals catalans, romànics i gòtics, trobem representacions de totes les classes socials, com aquests bastaixos en un relleu al presbiteri de la basílica de Santa Maria del Mar, del segle XIV. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 2010.

Història de Catalunya. Caldrà un Quadricentenari?

Ramon Muntaner fa teoria política dels Països Catalans amb l’eximpli de la mata de jonc, inclòs a la seva Crònica. Mata de jonc a la bassa de cal Bitxot, al delta del Llobregat, fotografiada per Jordi Peñarroja el 2013.

Història de Catalunya. Caldrà Quadricentenarui? Constitucions 1704

Portada de les darreres Constitucions de Catalunya, de 1706, d’un exemplar conservat de la seva edició impresa del mateix any. Foto del 2013.