Unes Falòrnies molt encertades.

Seguim amb el text de la conferència del 2014:
(…) Cal dir que al costat del corrent principal de la Renaixença n’hi ha d’altres. Angel Carmona ho assenyala el 1967 en el seu assaig Dues Catalunyes. Jocsfloralescos i xarons.
I a banda d’iniciatives com el diari federalista El Estado Catalan, publicat en castellà per Valentí Almirall entre 1869 i 1870 en oposició a la política centralista del general Prim, convé recordar opinions com ara les d’aquest sorprenent text:
Dia 5 de maig de 1950. Diu aixís lo diari:
A eixida de sol, lo navio guerrer “Tremendito”, de la monarquia castellana, ha saludat a la Plaça amb vint-i-cinc canonades seguides, les quals no pogué engegar-les ahir per raó de l’hora en què féu sa entrada, i avui s’ha rescabalat d’aqueix deute de compliment i fina cortesia. Mitja hora després, lo canó mestre de la Drassana li ha tornat lo Déu te guard amb una salva de vint disparos de pólvora crua, que tanmateix lo terratrémol semblava que havia de fer perjudici al lligat i resistència de l’esfera mundana.
(…)
Encara no estaven ben acomodats los de la comitiva; (…) un espetec espantós, furient, fora de termes, se sentí a dins del port. (…) Trenta-dos sortidors immensos d’aigua salada, gruixuts com les columnes de la Seu, s’aixecaven a tal alçada, que la vista es cansava de guaitar tan amunt, desfent-se després en ruixim i formant una tela immensa teixida de gotetes, que el sol hi parava l’arc magne de sant Martí, quedant amagada tota la costa de Llevant, i lo Montjuïc esborrat com si no hi fos. Ran del mar, eixien unes boques fogueres amb morro de drac llançant amb estrèpit cada canonada i flocs encesos i glopades de fum, que la gent se persignava de feredat i temença.
Aixís que el port tornà a estar quiet, l’aire assossegat, les gotes caigudes, i tota la mullena a son lloc, eixiren a flor d’aigua amb les respectives banderes de les quatre barres los trenta-dos “Ictíneos” (sistema Monturiol) que componen l’esquadra de pau i guerra a sota mar.
Los de Castella ja no parlaven llatí, com s’havia pactat, sinó que donaven amplada a la boca per admirar-se en sa pròpia llengua, i no deixaven els Consellers de “valientes aliados i de nacionales poderosos.” És a dir, més alabances de les que feren el sigle passat quan vingueren a veure l’Exposició.
Aquests fragments literaris són a l’inici de la narració de política-ficció d’Emili Vilanova titulada “Falòrnies”, publicada el 1889 al recull Plorant i rient, un cop clausurada aquella Exposición Universal de Barcelona de 1888, que Madrid s’esforça en espanyolitzar tant com pot, arribant-se a publicar al Diario Oficial de la Exposición (en realitat, un setmanari) una litografia on apareix la façana gòtica de la Casa de la Ciutat amb l’escut reial dels quatre pals suplantat per les armes castellanes de la restaurada monarquia borbònica. Una espanyolització o castellanització construïda amb falsedats, un tarannà ja detectat tres segles abans per Cristòfor Despuig i que provoca aquesta explosió independentista d’Emili Vilanova. Que, fixem-nos-hi bé, construeix imatge d’Estat.
Amb un cert retard aquestes “Falòrnies” publicades per Emili Vilanova el 1889 són a prop d’obtenir confirmació ara, quan l’esperit que ens interessa prendre com a model per explicar-nos al món és, sobretot, el que mostra Ramon Muntaner a la seva Crònica, on l’autor no té cap recança en mostrar-se com autoritat indiscutible. Que és la manera d’expressar-se que després han adoptat anglesos i nord-americans: diuen el que volen dir i prou. Ells no senten cap necessitat de demostrar res, afirmen. I qui no estigui d’acord, que demostri el contrari.
És l’actitud que hem de recuperar. Respecte al 1714 i respecte al 2034, que és la imatge que hem de donar ara.

Jordi Peñarroja
Escriptor i fotògraf

Nota: Aquesta 5a. conferència del cicle Catalunya, història d’una independència. Abans i després del 1713, programat pel Cercle Català d’Història, té com escenari a la Sala-Auditori del Born Centre Cultural, a Barcelona (c/ Comercial núm.5), el dia 15 de gener de 2014 a 2/4 de 7 de la vesprada. Transcripció de Joaquim Ullan (CCH)

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Caldrà quatricentenari? Emili Vilanova

Emili Vilanova, comerciant i escriptor, ofereix el 1889 a les seves “Falòrnies” la visió d’un Estat Català consolidat al 1950, rebent un ambaixador de la monarquia española. Foto de Jordi Peñarroja del monument a Emili Vilanova al Parc de la Ciutadella, el 2013.

Història de Catalunya. Caldrà quatricentenari? Ictineu

El segon Ictineu disparant canonades el 1865 al port de Barcelona. A més de figurar al text d’Emili Vilanova “Falòrnies”, l’Ictineu serveix de model per al disseny hidrodinàmic dels submarins de propulsió nuclear a partir dels anys cinquanta del segle XX. Gravat publicat el 1890 i recollit per Jeroni Estrany a Narciso Monturiol y la navegación submarina, publicat per l’editorial Gustavo Gili el 1915, que hem acolorit.

Historia de Catalunya. Caldrà quatricentenari. Grau-Garriga

Les falç irades del Corpus de Sang són enarborades ben enlaire però al benintencionat monument efímer als Segadors de 1640 de l’artista Josep Grau-Garriga hi ha un error en el missatge que dona aquest munt de falç penjades, com si fossin executades a la forca i deixades a la vista per escarment públic. Foto de Jordi Peñarroja, del 7 de setembre de 1979.

Història de Catalunta. Caldrà quatricentenari? Disparant vots

Disparant un vot el 1-O del 2017. Ara que hem après a disparar vots cal afinar la punteria. Foto de Jordi Peñarroja.