Pactisme versus absolutisme -1-.

A la seva Crònica, escrita entre 1325 i 1328, Ramon Muntaner (Peralada, 1265 – Eivissa, 1336) aconsegueix expressar sense embuts un sentiment i una concepció de nacionalisme que resulta excepcional al seu temps i a Europa. L’historiador i jurista espanyol Francisco Elías de Tejada (Madrid, 1917-1976), carlí, se’n fa ressò i no s’està de reconèixer que Al menos hasta donde llegan mis noticias, la primera vez que en la península se utiliza el vocablo “nación” con valor moderno de cuerpo político separado y no de simple comunidad de ascendencia etnográfica, se hace con aplicación a Cataluña y por escritores catalanes. Con la particularidad altamente significativa de que este hallazgo de la acepción moderna de nación no es labor de cualquier pluma de escritor ajeno a la vida cotidiana ni al bullir de los sucesos, sino decir del lenguaje usual de parlamentos y palacios. Aquest nacionalisme modern ve acompanyat per un ordenament jurídic, constitucional, que en opinió del mateix Elías de Tejada, és excepcional perquè supo sacar desde las temáticas feudalistas los postulados de la libertad política, merced a corregir con tintes de mutualismo romano el juramento feudal, transformando la jerarquización férrea del derecho germánico en un diálogo entre jerarquías, en el cual el inferior no perdía su personalidad» i també perquè aquesta «ordenación constitucional alcanzó en el siglo XIV una modernidad que asombra y un sentido de respeto a la libertad humana que bien podemos anhelar en el siglo XX. Aquest anhel s’entén perfectament si tenim en compte que Elias de Tejada escriu això durant la dictadura franquista.

Dins d’aquest panorama jurídic d’una societat que es vol lliure, a les darreries d’aquest segle XIV i al Dotzè de Lo Crestià (1381-13…) diu Francesc Eiximenis que la comunitat, no contrastant que aja príncep elegit, si lo príncep no és profitós a ço a què és elegit per la comunitat, roman en son plen poder de tolre al príncep la dita senyoria e l’ús del regiment. Cascuna d’aquestes parts d’aquesta raó són així de clares que no y à què duptar, e per consegüent la conclusió és certa. I afegeix: si és ensenyat clarament que lo príncep no serva los patis (pactes), sens tota excusació senyoria appar clarament que ell se deu tenir per deposat; e si no ho fa, ell té la sens tot dret e així com a tiran. Les paraules de fra Francesc Eiximenis sancionen el pactisme constitucional català i justifiquen tant la deposició i guerra contra Joan II, com la deposició de Felip III i la guerra de Separació, i, més tard, la denúncia de l’incompliment del pacte per part del Borbó i l’entrada a la guerra de Successió.

La llarga crisi constitucional catalana, que dura sis segles, s’inicia amb el compromís de Casp (1413) i el resultat de la guerra civil de 1412-1413, uns fets que entronitzen a Catalunya la casa castellana de Trastàmara. De 1413 a 1516 entre els monarques de la casa de Trastàmara només trobem un rei moderadament acceptable, Alfons el Magnànim. La resta dels Trastàmares són un seguit de senyors profundament castellans i amb tirada cap a l’absolutisme que no arriben a assumir ni entendre el pensament polític i institucional català, i que tenen com a gran objectiu arribar a ser reis de Castella.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

L’empordanès Ramon Muntaner és un dels escriptors evocats per Elias de Tejada. Aquí el veiem pintat per Josep Maria Sert el 1929 al Saló de Cròniques de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Foto del 2013.

Nau romànica del palau comtal de Barcelona, aixecada sobre un celler de la Barcino Romana. Està situada sota el Tinell, la sala major del palau reial de Pere III, monarca que presideix les Corts de 1359 a Cervera, on s’institueix la Diputació del General, dita Generalitat. Fotografiat el 2015.

El darrer Trastàmara a Catalunya, titllat de “catalanote” i rebutjat com a rei a la Castella del seu temps, és reciclat anomenant-lo “Fernando V” de Castella en la maniobra hispano-castellana d’incorporació del monument a Colom inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal de 1888 a la propaganda de l’imaginari castellà. Foto del 2009.

Totes les fotos de Jordi Peñarroja