De ponent, ni vent ni gent -2-

El cavaller i mercader tortosí Cristòfol Despuig, home informat i llegit, adopta la personalitat del seu alter ego Lúcio quan afirma amb autoritat al “Col·loqui segon” del seu llibre que: la ma­jor part de les vegades que (los castellans) han travat pendències ab los veïns cristians són restats escalabrats, i les més notables que han tengut ab los moros, si superades són estades per ells, ab la força de la nació nostra les han superades; però si voleu saber-ho, oïu-me, que jo us mostraré: primerament la batalla que contra la poderós rei de Córdo­va se donà, prop de la mateixa ciutat, en temps del rei don Alfonso de Lleó, sinqué d’aquest nom, i de don Sancho comte de Castella, ab la potència e indústria del comte en Ramon Borrell de Barcelona se guanya…

És un fet de l’any 1010, quan els diferents estats cristians del nord hispànic intervenen com a mercenaris en les guerres civils del califat de Còrdova, que els catalans nomenen Ispania. Llavors la Còrdova musulmana és encara la gran potència, i el seu territori abasta les dues terceres parts de la península amb l’afegit de les Balears i un bocí d’Àfrica: Tànger i un xic de territori berber. A l’altre terç peninsular hi ha els reialmes cristians i feudals de Lleó i de Navarra, aquest amb els apèndix comtals de Castella i Aragó, fronterer amb els comtats catalans.

Desaparegut Al-Mansur arriba l’hora de la revenja i a Barcelona dominus Raimundus comes et dompna Ermessinda comitissa volunt pergere contra Ispaniam… Perqué Ermessenda de Carcasona acompanya el seu marit en aquesta campanya, que acaba sent un negoci rodó per als catalans.

Més endavant, ens recorda Despuig que la presa d’Almeria, que fonc en temps del rei don Alonso de Castella, octavo d’aquest nom, lo comte Ramon Berenguer Quart la féu, que casi no hi tocà lo rei…

Però Despuig omet dir-nos que Almeria és llavors la segona ciutat en importància del califat, i la més rica. La seva alcassaba és també la fortificació musulmana més poderosa de mai construïda pels musulmans a la península. I cal tenir present que el 1147, quan Ramon Berenguer IV pren Almeria, al comte de Barcelona l’interessa afeblir el poder musulmà, guanyant alhora diners i prestigi, just abans de les seves campanyes de conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149). Tampoc no ens diu que els castellans perden la plaça al cap de només deu anys, el 1157, que els musulmans saben defensar fins al 1489, quan han de lliurar-la durant la guerra de Granada que dirigeix Ferrando, el darrer monarca Trastàmara. Deixant a banda la gran batalla del Muladar (que fonc prop les Naves de Tolosa, ab lo consell, esforç i valentia del rei don Pedro d’Aragó, primer d’aquell nom, a qui los ara­gonesos dien segon, la guanyà), Despuig parla més endavant d’altra batalla nomenada la Pasada, que fonc en temps del rei de Castella don Alonso Onze, contra los reis de Bellamani, de Bugia, de Tursis i de Granada, donada prop la roca del Servo, ab la valentia del rei don Pedro d’Aragó, tercer d’aquell nom, a qui los d’Aragó dien quart, se guanyà, que li en­via a mossen Pere de Montcada ab deu galeres molt ben adreçades, que no sols lo servien ab gran valentia i des­tresa en la mar, mas, saltats en terra, foren la principal part de la victòria; i en la presa d’Algesera (Algesires).

Per tot plegat, Despuig diu el que pensa ell i molts dels seu temps, per boca de Lúcio: No sé jo, doncs, d’aon prenen tanta ar­rogància estos castellans; dic-vos que jo no hi sé pendre paciència, majorment com los veig unes afectacions tan descomedides que no tenen par, i açò no sols en paraules, mas també en escriptures.

Sí, té raó el cavaller Despuig: la idea castellana de la Marca España i la España Global ve de lluny, de molt lluny…

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

(continuarà)

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Ramon Borrell a la gran mesquita de Córdova, escenari després de la batalla. Fotomuntatge del 2019 d’una escultura de Marcel Nadal representant el comte de Barcelona i una vista de la mesquita, fotos de Jordi Peñarroja del 2017 i el 1981.

 

Ramon Berenguer IV al setge d’Almeria, el 1147. Fotomuntatge del 2019 d’una escultura de Marcel Nadal representant Ramon Berenguer IV, fotografiada per Jordi Peñarroja el 2016, i una foto vuitcentista de l’Alcassaba d’Almeria.

 

L’estol català comandat per Pere de Montcada el 1344 és decisiu en la presa d’Algesires. Fragment del gravat d’un goig dedicat a la Marededéu de Montcada, de la dècada de 1850, quan el ferrocarril arriba a la localitat i on veiem l’encimbellat castell dels Montcada, invicte però abandonat. Ara, la fàbrica de ciment fundada pel baró Güell ha devorat el castell i encongit el turó, però al claustre de Sant Pau del Camp, a Barcelona, trobem encara una de les tombes de la nissaga dels Montcada. Gravat de Martí, de mitjans dels 50 del segle XIX, i fotografia de Jordi Peñarroja, del 2011.