De ponent, ni vent ni gent -4-

La confusió i pretesa identificació d’Espanya amb Castella és una presumpció constant de l’estratègia política dels castellans. Però Hesperia-Hispania-Espanya és un concepte de geografia física heretada dels grecs i adoptada pels conqueridors romans, que políticament parlant ja dividien d’entrada la península d’Hispania en províncies econòmicament, ètnica i culturalment ben diferenciades ja al segle III a.C. Diferències progressivament accentuades des de llavors.

Cristòfol Despuig ho explica de forma clara des de la seva perspectiva de cavaller tortosí del segle XVI quan als Col·loquis, i per boca del seu alter ego Lúcio ens diu que: La major part dels castellans gosen dir públicament que aquesta nostra província no es Espanya i, per ço, que nosaltres no som verdaders es­panyols, no mirant, los pecadors benaventurats quant gran engany reben, i quant ignorants són, i quant cegos d’enveja i malicia van, que aquesta província no sols és Espanya, mas és la millor Espanya i, en tot temps i per totes les nacions que ací són arribades, per tal tinguda.

Per demanar-nos tot seguit:

— En lo modern temps, quina provín­cia espanyola per mar i per terra ha fet millor mostra de si que aquesta que és vui la Corona d’ Aragó, i especial­ment nostra Catalunya?

I el mateix Lúcio dóna aquesta reposta a la qüestió: Açò és tan clar i tan notori que no hi ha home que gens lletrat sia que [ho] ignore. Ni tampoc ho ignoren los castellans, mas, per no donar-nos lo que és nostre, no sols ho volen ignorar, mas volen-ho negar. Ara, Déu sap si són causa ells de molts mals que no serien en lo món si ells no fossen. Mas, mirau lo que ara han fet en Ostia, que, aprés d’haver-la guanyada los espa­nyols, l’han tornada ab traïció, dos capitans castellans, al papa. E senyors, si tot ho volgués dir com ho sé, com vos mostraria clarament que totes estes diferencies que vui són entre lo papa i lo rei don Felip les han causades cas­tellans! Mas deixem-ho, que no fa dir tot

Tot això dit al Col·loqui segon, afirmacions que el mateix Lúcio complementa al Col·loqui quart quan observa amb agudesa que aquestos castellans, entre les altres gents, les coses que usen, és aquesta una, que per honrar-se a si mateixos dissimu­len i desfressen la veritat o publiquen la mentira.

I més endavant, al Col·loqui quint, trobem aquest breu i molt aclaridor diàleg, que clou amb una rotunda afirmació:

Lúcio: Estant (Juan de Lanu­za, cavaller aragonès que fonc molt anys virrei d’Aragó) allà, en Castella, en la taula d’un senyor, dix a son propòsit sobre certes diferències que ab un cava­ller castellà portava, tenint un tros de pa en la mà: «Este pedazo de pan hartaría a todos los leales de Castilla i a todos los traidores de Aragón».

Fàbio: Notable i valerós parlar fonc aqueix.

Lúcio: També poreu dir verdader.

Com a complement i resum de tot plegat cal fixar-se en una interessant observació de Lúcio que al Col·loqui sisè ens fa notar que trobam dels catalans poques coses escrites de les moltes que han obrades, i per ço podem dir, ab veritat, que los de Catalunya han tingut en tot temps més obres que pa­raules, lo que contrari és en los castellans, que tot temps han tingut més paraules que obres.

Una observació que a principi del segle XXI conserva bona part de la seva vigència i que demana, com a reconeixement a l’agudesa del nostrat cavaller Despuig, un canvi d’actitud per part nostra, publicitant de forma adient i eficaç els nostres fets. Cosa que sembla que ja comencem a fer.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Carolus

Carles I, representat a la barana de la planta noble dels Reials Col·legis de Tortosa. Despuig viu el moment de la construcció d’aquest edifici renaixentista. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 2008.

Philipus

Cristòfol Despuig és coetani del regnat de Felip I, també representat als Reials Col·legis de Tortosa. Foto del 2008, de Jordi Peñarroja.

Pau Casals Barcelona

Monument a Pau Casals, a Barcelona. Aquest músic, autor de l’Himne de les Nacions Unides, ha donat notícia de Catalunya en aquest fòrum internacional i arreu del món sempre que ha estat al seu abast. Fotografia del 2017, de Jordi Peñarroja.