Una visió de Sicília i Nàpols.

El cavaller Cristòfol Despuig és un home raonablement coneixedor de la història i atent seguidor de la política, com cal esperar d’un membre de la petita noblesa que, curt de possessions, és també mercader. I des de la seva perspectiva, a Los col·loquis fa dir al seu alter ego Lúcio que: guerrejar regnes estranys, (…) ha fet (…) la Corona d’Aragó (…): les illes d’aquesta mar que són Sicília, Sardenya, Mallorca, Menorca, Ivissa, Còrsega i lo regne de Nàpols, que lo rei don Al­fonso d’Aragó conquistà, i també la jornada que Ramon Muntaner escriu que feren los catalans en Constantino­ble, aon tant se detingueren i tantes haçanyes hi obra­ren (Col·loqui segon).

El reconeixement apunta especialment les conquestes dels regnats de Pere el Gran i Alfons el Magnànim, silenciades pels historiadors castellans: en Pere Segon, a qui los aragonesos dien tercer, que li posaren sobrenom de Gran i també dels francesos; lo qual fonc una persona de les notables del món, contra qui es conjurà lo papa, [el] rei de Nàpols, i ab ells casi tota la cristiandat, i contra tots prevalgué i triümfà d’ells, guanyant-los l’illa de Sicília, que per sa muller, dona Constança, li pertanyia, llençant-ne lo rei don Carlos de Nàpols, que la tenia ocupada; pas­sà en Àfrica i allà també féu meravelles i proeses grandís­simes, tostemps ab complida victòria (Col·loqui segon).

I afegeix tot seguit que el castellà Pero Mexia, en la sua Corónica imperial

Despuig esmenta com a Corónica imperial la Historia Ymperial i Cesárea (primera edició impresa a Sevilla el 1545) escrita pel sevillà Pero Mexia, on el cavaller tortosí troba (ho diu Lucio): També ha deixat de fer memòria del rei don Alonso Quart, que los arago­nesos dien quint, que tingué sobrenom de Nàpols, que a més de ser lo més savi i magnànim rei de quants en lo món leshores eren, conquistà lo regne de Nàpols, Apu­lla i Calàbria, que per certa via li prevenia de dret, domà los florentins i pisans, fonc capità general de l’Es­glésia i lo més temut i amat de tots los prínceps del món (Col·loqui segon).

Despuig esmenta també els tripijocs castellans de cara a mistificar la història. Cristòfol Despuig, àlias Lúcio, explica les falòrnies que intenta passar per veritats aquest Pero Mexia, en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l’em­perador Maximiliano. Despuig l’acusa de ser autor que fa pitjor, que posa lo regne de Nà­pols sots lo domini i Corona de Castella, essent com és tan clarament la Corona d’Aragó, que los minyons no ho ignoren. (Col·loqui Segon).

I el cavaller valencià Don Pedro afegeix que lo blasó del rei aon estan les armes reals la mostra prou clarament a qui no vull[a] tenir los ulls de pega; que allí, les armes de Nàpols, en lo quadro de les armes d’Aragó les trobareu, i no en lo de Castella.

El comentari de Despuig-Lúcio a l’argumentació heràldica del valencià: Aquí podeu veure, senyor, que si en lo clar posen dubte, que faran en lo no clar! (Col·loqui Segon).

La qüestió que Despuig planteja al segle XVI, que queda resposta seguint les interpretacions que fan ara la majoria de polítics i periodistes espanyols respecte als fets del 20 de setembre i el primer d’octubre del 2017, esperant que els funcioni el principi de la propaganda nazi expressat per Göbbels: una mentida repetida mil vegades esdevé veritat. Un principi pervers que inspira la manipulació de la informació i de la història com afer del Ministeri de la Veritat dels governs dictatorials. L’anglès George Orwell ho explica molt bé el 1948 a la seva novel·la 1984.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Defensa de Gal·lípoli, un dels fets recollits per Ramon Muntaner a la seva Crònica. Pintura de Josep Ma. Sert al sostre del Saló de Cròniques de la Casa de la Ciutat, a Barcelona. Foto de Jordi Peñarroja, del 2013.

Pere II el Gran. Retrat escultòric de Marcel Nadal, fotografiat per Jordi Peñarroja el 2019.

Ramon Folch de Cardona és successivament virrei de Sicília i Nàpols i coincideix curiosament en el temps amb les anades i vingudes per Nàpols del mitificat “Gran Capitan” de la historiografia castellana. Fernández de Córdoba o Folch de Cardona? Retrat d’aquest Cardona al seu mausoleu renaixentista al seu mausoleu renaixentista, a Bellpuig d’Urgell. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 2011.

Fragment de les armes del rei Felip I als Reials Col·legis de Tortosa. Podem veure les armes de Sicília (i les de Navarra) dins del quarter català, i les de Granada entre els quarters de Castella i Catalunya, cosa que vol dir que la conquesta d’aquell regne no és un afer propi de Castella. Fotografiat per Jordi Peñarroja el 2008.