Qui conquereix Granada?

El 1491 la ciutat de Granada, capital del darrer regne musulmà de la península, és assetjada per terra per Ferran el Catòlic i aïllada de possibles reforços magrebins pel bloqueig marítim de l’estol de l’almirall Galceran de Requesens. A la fi, la capital cau el dos de gener de 1492.

Cristòfol Despuig manté la catalanitat de la conquesta de Granada i de manera clara i contundent diu a Los col·loquis que: lo regne de Granada que, com sabeu, és estat tos­temps com busca en ull al regne de Castella, jamai s’és pogut conquistar fins que lo rei d’Aragó don Fernando Segon hi ha posat les mans (Col·loqui segon).

I també en el mateix col·loqui comenta Despuig: Florián d’Ocampo, (… ) no mirant a l’autoritat del rei catòlic don Fernando, que les­hores regnava en los regnes d’Aragó i de Granada…

Lluny d’expressar opinions de bufanúvols, Despuig és un cronista fiable i una aproximació a l’heràldica reial de la primera meitat del segle XVI confirma les seves afirmacions. El dibuixant, pintor i gravador alemany Albrecht Dürer grava la xilografia L’arc de triomf de l’emperador Maximilià el 1515. En aquesta magna composició apareixen les armes de la reina de Castella Joana I, filla de Ferran el Catòlic i esposa de Felip el Bell, fill de Maximilià. En aquest escut apareix representat el regne de Granada amb la típica magrana. Però és fora del quarter de les armes de Castella. En aquest escut, Granada se situa entre els quarters de les corones de Castella, d’on és reina per herència de la seva mare, i la corona de Catalunya, que són les armes de la família paterna.

Que Granada quedi fora del quarter de Castella a l’escut de Joana I de Castella és doblement significatiu. Per una banda es conforme a la tradició castellana, mantinguda des de la unió de Castella i Lleó, de no fer aparèixer els senyals dels nous territoris guanyats. Si Granada apareix, i apareix fora, és perquè es tracta d’una conquesta aliena a Castella. La tradició heràldica catalana és diferent, i si Granada apareix entre els quarters de Castella i Catalunya és només per una de les carallotades típiques del catalanote Ferran II, que llavors pensa encara en ser rei de Castella.

A l’escut de Carles d’Àustria esculpit als Reials Col·legis de Tortosa, Granada segueix al mateix lloc, entre Castella i Catalunya.

És amb Felip I que es detecta la maniobra d’apropiació castellana de Granada i la mitificació de la seva conquesta.

Felip I, molt més Felipe que no pas Felip, és una aberració històrica. Tot i ser fill d’un rei paneuropeu i d’una princesa portuguesa és un príncep educat a Castella per la noblesa castellana, negat per a les llengües i que només parla castellà. El més greu però és la seva tirada cap a l’autocràcia i que tria viure tancat a l’altiplà, gairebé sense viatjar, establint de manera fixa la cort a Madrid, que ell inventa com a capital i que fins llavors és una petita vila quasi desconeguda. El xardorós estiu a la vila cort de Madrid, patint el clima estepari manxeg, força establir una segona residència i tria el Escorial, on mana construir un inhòspit monestir, pesant, gris, granític.

Quan encara és només príncep li dediquen l’edició castellana d’un llibre sobre l’art de navegar. A la portada hi figura l’escut amb les armes del príncep. I aquí es produeix l’anomalia. Granada migra per a situar-se dins del quarter de Castella. Tot i que al relleu de l’escut amb les armes del rei Felip que hi ha als Reials Col·legis de Tortosa podem veure que Granada és al seu lloc, el procés d’apropiació és clar que ja s’ha iniciat. El regnat de Felip I s’inicia el 1556 i Los col·loquis de Cristòfol Despuig, que no bada, són de 1557.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Historia de Catalunya.Fotificacions Andalusís Alhambre de Ganada

Fortificacions de l’alcassaba de Granada. Foto de Jordi Peñarroja, de 1981.

Història de Catalunya . Medellà de Ferran II al monument a Colom de Barcelona

Ferran II, en un medalló al monument a Colom de Barcelona. Foto de Jordi Peñarroja, del 2009.

Història de Catalunya. Escut d'armes de Joana "la boja"

Armes de Joana, filla de Ferran II, en una xilografia de Durer, de 1515. Granada apareix entre els quarters de Catalunya i Castella.

Història de Catalunya. Ames de Felip I

Detall de les armes de Felip I de Catalunya, que és Felipe II a Castella, que figuren a la portada del “Arte de navegar” (1545) del sevillà Pedro de Medina. Llavors Felip és només príncep però els castellans ja fan migrar l’escut de Granada, situant-lo dins del quarter castellà, maniobra que proclama les seves intencions d’apropiació 95 anys abans del Corpus de Sang de 1640 i l’inici de la guerra de Separació.

Història de Catalunya. Detall armes Felip I als Reials Col·legis de Tortosa

Armes de Felip I, de 1578, als Reials Col·legis de Tortosa. Aquí Granada segueix figurant entre els quarters de Castella i Catalunya. Foto de Jordi Peñarroja, del 2008.