La pesta borbònica.

Després de la batalla d’Almansa, la pesta borbònica s’estén ràpidament pel País Valencià, com una contaminant taca de quitrà, sinistra i enganxosa, i s’acosta a Tortosa.

Philippe d’Orleans arriba a Tortosa amb un exèrcit francès de 30.000 homes i el 9 de juny de 1708 tanca el setge de la ciutat. Les forces que defensen Tortosa són minses, només la Coronela de la ciutat. Però defensen casa seva i presenten una aferrissada resistència amb Ignasi Minguella, Procurador Primer de la Ciutat de Tortosa, i el Tinent Coronel Francesc Montagut al davant.

Tortosa té poc més de 5.000 habitants i la desproporció de forces és evident. Però l’exèrcit borbònic no aconsegueix ocupar la ciutat fins el 15 de juliol, prèvia capitulació. Llavors Tortosa esdevé base d’operacions dels exèrcits de les Dues Corones borbòniques.

A Tortosa els borbònics deixen una guarnició notable: dos batallons d’infanteria, que sumen al voltant de 1100-1150 homes, i un esquadró de cavalleria, que són uns 120 genets amb els seus cavalls. Això representa un total d’uns 1.250 homes de tropa allotjats en una població de 5.000-5.500 habitants. Així només hi ha un ocupant per cada quatre tortosins.

El cavaller Cristòfol Despuig no ens fa crònica d’aquests fets als seus Col·loquis, escrits al 1557, que ens han arribat gràcies a restar oblidats i ignorats en un calaix de ca seva i no ser publicats fins a 1877. Cal recordar que si hagués intentat la publicació , Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa haurien estat destruïts per la censura immediatament i després, si cauen en mans dels ocupants borbònics, igualment cremats.

Cat tenir present que a partir de la seva ocupació el 1708, Tortosa té un paper destacat en la repressió dels defensors de l’ordre constitucional de Catalunya, essent el centre d’empresonament de significats eclesiàstics catalans, com expliquen Antoni Muñoz i Josep Catà en el seu llibre Repressió borbònica i resistència catalana.

És llavors quan molts eclesiàstics són bandejats del territori català i fins de qualsevol possessió de Felipe de Borbón. Uns altres però pateixen penes d’empresonament i fins execucions, com es llegeix a la Gaseta de París, que al número 45 recull notícies de l’11 d’Octubre de 1714, on diu que quatre Religieux, qui par leurs Predications avoient animé le peupIe a persister dans la revolte, ont esté envoyez en Espagne, pour rester enfermez en diverses prisons.

Aquests quatre religiosos, que un any després encara romanen empresonats al castell de Tortosa per ordre de Berwick, i el 6 de setembre de 1715 se’n parla en una carta del marques de San Vicente, governador de Tortosa: Los Presentados fray Joseph Llampillas y fray Thomas Torrents Religiosos del Convento de Dominicos de Barcelona por haber sido Predicadores continuos del Rosario, excitando al Pueblo a la resistencia con falsos Dogmas y Milagros y Profecías valiéndose de la devoción del Rosario para mantener el Pueblo obstinado en su rebeldía y haziendoles Rezar, y ofrecer oraciones para el del Poal, Armengol, y otros Caudillos, que tuvieran fuerzas para destruir las tropas del Rey, y otras Malignas Circunstancias. El Canónigo Jayme Anglada, porque en (…) este ultimo Sitio asistió en la Ciudad al Manejo de la artillería, y fue grande alborotador.

Un any després del seu empresonament encara romanen a la presó de Tortosa. No sabem res més d’ells.

Tot plegat és conseqüència del sagrado derecho de conquista, invocat per Felipe V de Castella i els principis del qual segueixen aplicant-se discrecionalment avui en judicis de causes polítiques.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Despuig. Col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa. La Suda

Durant la guerra de Successió, la Suda de Tortosa és encara una fortalesa poderosa. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 2001.

Història de Catalunya. Monturiol. soldat castellà a la francesa

Soldat borbònic castellà uniformat a la francesa. La Tralla, 1935.

Història de Catalunya. Despuig.Col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Canó palau Bisbe

Fins armes que els han oposat resistència poden ser castigades per la justícia militar borbònica. Canó paredat en un mur del palau del Bisbe, a Tortosa. Foto de Jordi Peñarroja, del 2008, any del Tricentenari a Tortosa.