La segregació borbònica de Tortosa i les terres de l’Ebre.

Des dels inicis de la monarquia hispànica, al segle xvi, Castella ha procurat segregar territoris de la corona de Catalunya en benefici propi i sovint ho ha aconseguit. Després de la victòria borbònica hi ha repetits projectes castellans de segregar territoris de la Catalunya estricta, en simple perjudici de Catalunya i a vegades en benefici d’Aragó, dins una política de crear tensions entre els antics confederats.

En aquesta dinàmica destaca la segregació de Tortosa i les terres del Ebre, idea de Gabriela de Savoia, esposa de Felipe V. Aquesta reina mana el següent: He Resuelto conceder â dicho Reino de Aragón, é incorporar en él, el Puerto de Tortosa, sus Alfaques, y todos los Lugares, y Territorios, que están de la parte del Río Ebro hacia Aragón, que hasta aquí han estado incorporados al Principado de Cataluña, desmembrando también de éste la Ciudad de Lérida, con todos los Lugares, y territorios, que hay entre los dos Ríos Noguera, y Cinca, e incorporando uno y otro, con el referido Reino.

Com el front de Lleida és força inestable, la decisió que afecta aquest territori no arriba a practicar-se, però Tortosa i les terres de l’Ebre sí que s’incorporen a l’Aragó. Muñoz i Catà ho han estudiat i troben que a Tortosa sí que es feu efectiva, en principi, la desmembració del Principat, doncs els nous regidors borbònics, nomenats el 31 d’octubre de 1708, van haver de jurar els seus càrrecs davant el president de la Cancelleria de Saragossa.

Això ho publiquen al seu llibre Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736)* (una redacció prèvia del qual serveix de base a l’exposició L’intent d’anorrear un poble …1714-1725… que realitzem plegats el 2001). A les pàgines 101 i 102 d’aquest llibre esmenten que El primer corregidor de Tortosa seria el cavaller de la Croix. Però a més a més, el 25 de maig de 1709, no sabem per quin motiu, Felip de Borbó va decidir que les apel·lacions de les causes de justícia s’adrecessin a la Cancelleria de València.

Però això és massa senzill, perquè al 1715 la situació és mes complicadeta: les qüestions militars depenien del capità general de Catalunya, les polítiques del de València, les de Hisenda eren repartides entre Catalunya i València; és a dir, el Cadastre a Catalunya i la resta a València i els regidors havien d’anar a jurar els seus càrrecs a Saragossa.

Davant d’aquesta esquizofrènia administrativa, el batlle major de Tortosa escriu a Felipe V dient-li que al seu districte, des de que ell va arribar l’any 1709, la justícia s’impartia aplicant de manera escrupolosa les lleis de Castella, i a Catalunya encara no ho practicava la Junta de Govern Interina, suggerint que la situació continués igual.

Felipe V s’hi avé, però la Cambra de Castella reunida el 27 de febrer de 1716, tenint present que ja estava aprovat el Decret de la Nova Planta i en el mateix quedava Tortosa qualificada com un corregiment del Principat, recomanava a Felip V que es retornés tota la jurisdicció de la ciutat i el seu territori a Catalunya perquè en cas contrari s’anava en contra del nou Decret. El monarca encara es resistí a rectificar i demana que se cerqués a les secretaries, tant del Consell de Castella com del d’Aragó, si hi hauria cap altre decret referit al cas de Tortosa. Es va buscar amb tota cura i no en va aparèixer cap, fet que comunica la Cambra al rei el 17 d’abril de 1716.

El Borbó ha d’empassar-se el seu propi decret i el maig de 1716 admet que Tortosa i les terres de l’Ebre tornin jurisdiccionalment al Principat, després de deu anys de segregació.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

* Antonio Muñoz i Josep Catà, Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736), Muñoz Catà Editors 2005, distribuït per Rafael Dalmau Editor.

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Històia de Catalunya. Despuig. Vista de Tortosa

Vista de Tortosa, amb la serralada del Caro a l’altra banda del riu. Foto de Jordi Peñarroja, del 2008.

Històia de Caatalunya. Despuig. Cimbori Saragossa

Cimbori de la seu de Saragossa en una litografia de Francesc Xavier Parcerisa, de 1844. En el projecte d’esquarterament del Principat de 1706, la reina Gabriela de Savoia passa a domini aragonès Tortosa i totes les comarques ebrenques, amb la idea d’afegir tot seguit al regal la ciutat de Lleida i les terres de ponent compreses entre la Noguera i el Cinca.

Història de Catalunya. Despuig. Porta dels Serrals. València

La porta dels Serrans, a València, en un gravat de Laborde (circa 1805). Al 1715 la segregació de Tortosa i les terres de l’Ebre s’ha complicat perquè, per a les qüestions polítiques, depenen del Capitán General de València en comptes de Saragossa.