La batalla de l’Ebre continua.

Després de la batalla de Terol es produeix l’avanç de l’«Ejército Nacional», franquista, fins a Vinaròs, on arriben el 15 d’abril de 1938. A partir d’aquest moment, Tortosa queda perillosament en zona de front i el «Ejército Popular», de la Republica Española, vola amb dinamita els ponts de la Cinta i el primer pont de l’Estat el 18 d’abril, per dificultar l’avanç feixista.

Al cavaller Cristòfol Despuig li hauria costat d’entendre una batalla per defensar Tortosa sense la participació d’un exèrcit català. És clar que ell hauria considerat tant adversaris o enemics als uns i als altres, nacionals i republicans espanyols, perquè ambdós bàndols estan mancats de respecte envers la sobirania catalana i les nostres constitucions.

Els franquistes, vistos des del punt de vista d’en Despuig, són una colla de castellans presumptuosos que només se’n surten militarment perquè són superiors en nombre i, sobretot, poden refiar-se d’altres que els fan la feina: bavaresos i austríacs, milanesos i genovesos, napolitans, i fins sarrains mercenaris.

I els republicans espanyols no són gaire millors als seus ulls. Vista la burocràcia de la nova capital hispànica inventada per Felip d’Habsburg, Despuig se sent ben lluny d’aquesta colla de buròcrates imperialistes tan fatxendes com incompetents.

Qualsevol anàlisi objectiva de la guerra de 1936-39 ha de concloure que, per a nosaltres, aquest conflicte és una guerra forastera que la nostra situació colonial, encetada el 1714, ens obliga a patir, com a víctimes i com a actors. Actors secundaris, és clar. I tant des del punt de vista franquista com del republicà és una guerra contra Catalunya. També és altres coses però, en definitiva, és un desastre que no s’hauria produït a casa nostra si no fos per la dependència de Castella.

A més, aquesta guerra permet a l’ultranacionalisme hispanocastellà fer nous atacs contra els catalans, durant i després de la guerra, tant des de la banda republicana com des del costat feixista. Moltes baixes d’homes joves al front i de gent de tota mena a la reraguarda, un llarg exili, repressió a tot el territori, accentuació de l’espoli fiscal (incrementat amb sobrecàrregues fins a 1968 per “pagar la guerra”), etc. Alguns d’aquests trets de l’actuació de l’estat hispanocastellà perduren durant la III Restauració Borbònica, hereva del franquisme.

I essent una plaça estratègica important, Tortosa és bombardejada sistemàticament pels avions nazis de la Legion Condor basats a la Sénia, quasi sense oposició per part de l’aviació de la República Española. La ciutat coneix el terror: les bombes deixen gairebé destruït el barri de pescadors.

La persistència de símbols com el monument franquista a la batalla de l’Ebre, a Tortosa, malgrat la retirada de dues plaques de la via pública l’any 2008, expressa prou bé la vigència del “sagrado derecho de conquista” invocat per Felipe V al “Decreto de Nueva Planta” de cada unitat territorial dels Països Catalans, i el seu abast al cap de tres segles. A més, el monument es planta per commemorar la victoria franquista a la batalla de l’Ebre i celebrar de passada els gloriosos «25 años de paz» del règim, el 1964. El mateix Franco ve a Tortosa per inaugurar el «seu» monument el 26 de juny de 1966.

El que resulta més sorprenent és que, després de la mort del Caudillo, sempre que s’ha votat enderrocar el monument a les glòries franquistes en un ple de l’ajuntament tortosí s’ha imposat l’opció de conservar aquest símbol de la victòria hispanofeixista al mig de lo riu. Que representants del PP i Ciudadanos ho facin és natural. Que PSC i CiU s’arrenglerin amb aquella gent pot semblar tacticisme comprensible. Però que Junts per Catalunya voti a favor de mantenir aquest monument feixista al mig de lo riu ja no és tacticisme… Parlant clar, com fa el cavaller Despuig a “los Col·loquis” és només covardia i traïció.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Batalla del Ebre. Material quirúrgic

Material quirúrgic emprat en un punt mèdic avançat del Ejército Popular. Fotografiat al Saló del Còmic de Barcelona el 2014.

Històrria de Catalunya. Tortosa. Monument franquista

El monument franquista a la batalla de l’Ebre, a Tortosa. Foto del 2008.

Història de Catalunya. Tortosa. Monument franquista , lema

A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro, dedicatòria feixista del monument. Foto del 2008.

Història de Catalunya. Tortosa. Franco vampir

Franco inaugura el monument a la batalla de l’Ebre el 1966. Ell ha mort, el monument roman al mig de lo riu. Fotomuntatge del 2019.

Totes les fotos, de Jordi Peñarroja