Tortosa, la ciutat dels ports.

Tortosa té una situació que Despuig entén molt bé: bon clima, bon siti, molt comerci per la mar i per lo riu i també per la terra, dos ports a la mar, e igual dis­tancia a les tres principals ciutats de la Corona (el cavaller tortosí es refereix a Lleida, València i Barcelona), i en la mateixa està de la de Mallorca; molta còpia d’haveries, de sal i de peix major, de varietat i abundància de frui­tes, gran longitud i latitud de térmens, molta llibertat per sos privilegis (Col·loqui sisè).

El port Fangós, que la sorra torna impracticable a la fi del segle xiv (lo port Fangós que vui ja no és port, sí, un gran estany a qui dien lo Pantà), és punt de partida de moltes empreses dels reis Pere el Gran (Pere dels francesos, l’anomena en Despuig) i Pere III, Jaume II, Martí l’Humà (quan era només duc de Montblanc), etc. La pèrdua d’aquest port queda compensada, perquè com nota el mercader Fàbio al Col·loqui sisè, a Tortosa tenim lo comerci del riu, que és una cosa importantíssima i de molta gran utilitat, per aquells dos ports d’Alfac i de l’Ampolla, que tenim a la mar, dins nostre terme.

Aquesta equidistància de les principals ciutats de la corona catalana, sia per terra, mar o riu, i disposar de ports de riu i de mar, fan important Tortosa en l’estructura viària catalana.

La revifada econòmica vuitcentista, sobretot a cavall de la introducció del conreu de l’arròs al delta, frena només momentàniament la crisi generada per l’esquarterament del territori nacional a partir de 1714.

El més greu arriba al segle XX, quan Tortosa perd primer la proximitat a la carretera general que substitueix el camí ral i després queda parcialment marginada de l’autopista i els nous traçats ferroviaris. La barrera dels embassaments trenca la navegació per l’Ebre, alhora que el progressiu augment del tonatge dels vaixells afecta negativament l’activitat comercial dels ports dels Alfacs i l’Ampolla que ara, a més, resten fora del municipi…

Si les retallades del terme més gran del Principat per crear nous municipis té lògica, l’escapçament del bisbat tortosí té una inspiració política en l’ocupació borbònica. Tortosa, ciutat que durant segles ha vertebrat el territori, la fiquen en un cul de sac amb l’excusa del progrés i encara així el segle XXI.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Pere dels Francesos, Pere II el Gran, inicia la guerra per Sicília embarcant al port Fangós. Figura de Marcel Nadal (2017) en un fotomuntatge de Jordi Peñarroja, del 2018.

Fragment d’una vista de Lleida coetània de Los Col·loquis, dibuixada per Van Wingaerde el 1563.

València, vista de Van Wingaerde, també de 1563.

Fragment d’una de les vistes de Barcelona dibuixades per Van Wingaerde el 1563.

Pintura anònima de Ciutat de Mallorca, de 1654, conservada al deambulatori de l’església de Sant Francesc.