Els grafits del setge de Balaguer de 1280.

El rei Pere II s’imposa militarment als nobles catalans revoltats al setge de Balaguer de 1280. Un esdeveniment que és el tema dels grafits coetanis conservats a Castellfollit de Riubregós.

Quan Pere II hereta les corones de Catalunya, València i Aragó el 1276, ja té 36 anys i és un príncep experimentat militar i políticament. És un moment delicat, perquè es troba enfrontat a la tercera revolta dels musulmans valencians, que aconsegueix esclafar el 1277 amb la presa del fort castell de Montesa.

Però si és un inici de regnat militarment brillant, les despeses de les empreses bèl·liques dels darrers anys del regnat de Jaume I han exhaurit la hisenda reial. Pere troba una situació econòmica de la monarquia delicada, vorejant la fallida i, en aquests casos, el recurs tradicional del poder és el cobrament d’impostos.

Amb Jaume I, els nobles catalans s’han enriquit. I esdevenen l’objectiu fiscal del rei Pere, que recorda el recurs del bovatge, un impost d’obligatorietat discutible que poden cobrar els sobirans catalans al principi del seu regnat i que grava la possessió, entre altres, de dues propietats que solen tenir els nobles: bestiar i bens immobles. Però el 1277 el gruix de l’alta noblesa rebutja el pagament del bovatge, argumentant que és una imposició reial que no ha estat aprovada en corts, i esclata un altre conflicte armat.

Jugant hàbilment amb la divisió dels nobles, el rei Pere acaba guanyant la partida als revoltats que, refugiats a la plaça forta de Balaguer, el 1280 no poden resistir el setge. Llavors el sobirà confisca rendes, honors i propietats als revoltats, però n’evita les execucions i només empresona els capitostos. Al vescomte Ramon Folc VI de Cardona el tanca al castell de Sant Esteve, a Castellfollit de Riubregós. És una refinada revenja, en ser Castellfollit una possessió del patrimoni del Cardona.

És llavors quan algun dels revoltats empresonats grava a l’arrebossat de la presó dibuixos dels escenaris i personatges del setge, amb el rei i el Cardona de protagonistes.

Però al cap d’un any, amb la hissenda reial prou recuperada, Pere II mostra la seva vàlua com a polític: sap reconciliar-se amb els revoltats, a qui retorna possessions i honors el 1281. Ramon Folc de Cardona esdevé fidelíssim al rei Pere, que li encarrega la defensa de Girona contra la croada francesa de 1285.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

La torre del Ballester o d’en Balet és una de les tres torres albarranes conservades del castell, des d’on es veuen totes i bona part del terme de Castellfollit. Al fons de la vall podem veure el Priorat de Santa Maria. Foto de Jordi Peñarroja, del 2016.

A l’arrebossat d’aquestes parets de la presó del castell de Sant Esteve hi ha grafits gravats, testimoni gràfic del setge de Balaguer de 1280. Aquest monument s’està restaurant i, per motius de seguretat, és d’accés restringit. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 2016.

Grafit representant Balaguer el 1280, sobreposat a una fotografia actual de la plaça del Mercadal, que conserva l’estructura porxada. Part de dalt veiem un pany de muralla dels fragments que han sobreviscut fins ara. Foto de Jordi Peñarroja de la plaça del Mercadal de Balaguer, del 2013

Grafit representant Ramon Folc VI de Cardona combinat amb l’església romànica de Santa Maria de les Franqueses (foto del 2015, de Jordi Peñarroja), a Balaguer.

Pere II assetja els nobles reclosos al seu darrer reducte, el Castell Formós de Balaguer. Fotomuntatge del 2019, de Jordi Peñarroja, combinant un grafit de la presó Castellfollit de Riubregós amb una foto del Castell Formós, del 2013.