El Portal de Sant Daniel

Barcelona conserva bona part de les seves muralles romanes i ben poc del perímetre de les medievals, reforçades i ampliades amb baluards als segles XVI i XVII. D’aquestes només es conserva bé la porta i el baluard de Santa Madrona, al Paral·lel, perquè són part del perímetre defensiu de la caserna de les Drassanes, reducte hispano-feixista al cop d’estat de juliol de 1936.

L’ocupació militar de Barcelona arran de la capitulació de 1714 inverteix la funció de les fortificacions de la ciutat, que passen de defensar-la a vigilar-la i amenaçar-la. Fusells i artilleria apunten sobretot al clos urbà de la Barcelona dels segles XVIII i XIX que l’exèrcit espanyol vol mantenir ben endogalada.

La Revolució Industrial i els canvis socials i polítics que genera imposen la caiguda de les muralles, impotents a l’hora d’empresonar una ciutat industrial en plena expansió. Així la màquina de vapor esdevé el cavall de batalla que lidera la marxa del progrés polític i social enfrontat a les restriccions polítiques i militars imposades des de Madrid. El militar i polític espanyol que ho entén millor és el general Juan Prim que, ateses les circumstàncies, sap treure el màxim profit per a l’estat espanyol en establir les condicions de la cessió a la ciutat Barcelona de la Ciutadella i el peatge a pagar pel seu enderrocament, el 1869.

Quan es construeix la Ciutadella el 1716 es fa, en part, sobre el Baluard de Santa Clara i el portal Sant Daniel, escenari dels violentíssims combats del 12, 13 i 14 d’agost de 1714, on hi ha més baixes que en moltes batalles campals de la guerra de Successió. Entre catalans i borbònics cauen més de 3.000 combatents ferits o morts durant aquells tres dies de combats esgotadors i sagnants.

Aquest elevat nombre de baixes resta en la memòria dels comandaments d’ambdós bàndols en lluita i frena el següent atac borbònic fins l’Onze de Setembre. Fins l’acceptació de la capitulació en comptes d’una rendició per part de Berwick és conseqüència del record de les baixes sofertes als combats de Sant Daniel i Santa Clara un mes abans.

Després de 1716, el baluard de Santa Clara i portal de Sant Daniel resten escapçats i soterrats dins el perímetre de la Ciutadella fins al 2006, quan una sèrie de circumstàncies més o menys accidentals porten a una excavació que destapa el que resta del portal de Sant Daniel.

A Barcelona quan hom esmenta “el parc” sense més especificació, hom parla del Parc de la Ciutadella. És el primer de la ciutat, cronològicament parlant, i un dels més visitats. Molta gent s’assabenta de la intervenció arqueològica del Portal de Sant Daniel i fins es passa una enquesta als visitants del mirador de les excavacions. El resultat és que hi ha una aclaparadora majoria de persones favorables a mantenir el monument a la vista.

El govern municipal socialista presidit per Jordi Hereu decideix el contrari, argumentant que mantenir el portal a la vista implicaria modificar el traçat d’un dels espais de passeig del parc. Per aquest motiu creu preferible colgar les restes i deixar-ho tot com abans. D’això se’n diu tapar memòria, una elegant contribució del psc-PSOE vuit anys abans de la commemoració del tricentenari de l’Onze de Setembre.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Senyalització per arribar al lloc de les excavacions del Portal de Sant Daniel, al Parc de la Ciutadella. Foto de Jordi Peñarroja, del 2006.

Part baixa de les torres i paviment del pont sobre el vall, durant les excavacions del 2006. Fotografia de Jordi Peñarroja.

L’amplitud del vall queda evidenciada per la longitud de la part del pont de pedra destapat. És prop de l’Institut-Escola de 1932, ara Institut Verdaguer. I resulta ben característica forma de l’arbre del Parc que hi ha just darrere de la porta. Foto del 2006, de Jordi Peñarroja.

Malgrat l’opinió ciutadana favorable a mantenir el Portal de Sant Daniel com un monument històric a la vista, el govern socialista de l’alcalde Hereu decideix tornar a colgar el Portal. Sense cap indicació sobre la seva localització. En aquesta imatge on apareix l’arbre de referència, prop del passeig dels Til·lers del Parc, hem situat un fuseller de la Companyia dels Notaris Públics de la Coronela, una de les unitats que defensen el Baluard de Santa Clara i el Portal de Sant Daniel en els combats d’agost de 1714. Fotomuntatge del 2019 de Jordi Peñarroja, combinant una miniatura militar de Jaume Serra (foto del 2013) amb una vista del Parc del 2011.