Joan Pere Fontanella, defensor del dret i les institucions de Catalunya.

Si avui féssim una enquesta a les ciutats de Barcelona i Olot sobre el coneixement dels seus habitants sobre Joan Pere Fontanella, quina seria la resposta?

La resposta majoritària seria, en el millor dels casos, “Un que té un carrer al centre”. I sí, és cert; tant Barcelona com Olot li tenen dedicats sengles carrers als rovells de l’ou urbans respectius. Amb una mica de sort, potser al seu Olot natal, algú hi afegiria: “Sí, és aquell que té un monument seu al Passeig de Barcelona”. I, curiosament, l’emplaçament escollit no pot ser millor, atès que, durant l’any crucial de 1640, als inicis de la Guerra dels Segadors o de Separació (1640-1652), Joan Pere Fontanella (Olot, 1575 – Perpinyà, 1649) és el Conseller en Cap de la Ciutat de Barcelona, el mateix càrrec que serveix Rafael Casanova durant el setge borbònic de 1714. I remarquem que parlem de servir i no pas d’ostentar un càrrec.

Fontanella és un jurista eminent, defensor del sistema constitucional català i compromès en la lluita contra l’absolutisme que arriba de Ponent, sobretot amb la nova embranzida que representa la presència del conde-duque de Olivares al capdamunt del govern de la Monarquia Hispànica. Unes intencions i actuacions que són ben manifestes al seu Gran Memorial del dia de Nadal de 1624: sotmetre tots els Estats peninsulars a les lleis de Castella. Amb això la batalla jurídica queda assegurada. Després arriba l’enfrontament militar. I sempre Fontanella és capdavanter en la defensa de les lleis i les institucions de Catalunya.

En la defensa del sistema polític català, Fontanella és assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent barceloní. I l’any 1634 es manifesta, contrari a l’impost dels Quints que la Hisenda reial vol imposar a la ciutat de Barcelona sense passar per la preceptiva aprovació en Corts catalanes.

Per aquest posicionament contrari a l’absolutisme de la monarquia, la Reial Audiència de Catalunya, els jutges de la qual són manifestament partidaris d’Olivares (Roda el món i torna al Born), dicta el 1638 una ordre d’empresonament en contra seva, que Fontanella evita refugiant-se en un convent. Després, l’any 1639, publica Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones, en defensa de les llibertats catalanes. I quan des de la Cort de Madrit ja sonen tambors de guerra (encara no, però, amb la lletra del A por ellos), el 30 de novembre de 1639 Fontanella accedeix al càrrec de Conseller en Cap de Barcelona. La seva sintonia amb el president de la Generalitat, Pau Claris, és total, fins al punt de participar en les converses amb el govern francès per a formar una aliança contra Castella. Des del seu nou càrrec, el nostre personatge presideix la Junta de Guerra de Barcelona i és testimoni de la desfeta de l’exèrcit invasor comandat pel marquès de los Vélez a la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

El President Pau Claris mor emmetzinat al cap d’un mes, el 27 de febrer de 1641, i Fontanella es retira progressivament de la vida política. El setembre de 1649, davant el nou avanç de les tropes de Felipe IV de Castilla sobre Barcelona, es retira prudentment a Perpinyà. Fontanella sap molt bé quin tracte pot esperar de Felipe IV i la justícia castellana. I per això marxa malgrat la prohibició expressa del Consell de Cent. Aquest fet li val la seva desinsaculació a Barcelona i que el mateix Consell de Cent el declari traïdor.

Aquestes dissortades circumstàncies contribueixen a accelerar la mort de Joan Pere Fontanella a Perpinyà, el mateix any de 1649. Ara ens sobren motius per recordar Fontanella i la seva actitut.

Josep Catà i Tur

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Monument dedicat a Joan Pere Fontanella al Pg. de Barcelona, a Olot. Foto de Josep Catà, del 2019.

Estudi de Miquel Blay per al monument a Joan Pere Fontanella, ara al Museu d’Olot. Foto de Josep Catà, del 2019.

Joan Pere Fontanella, Conseller en Cap del Consell de Cent el 1640. Fotomuntatge de Jordi Peñarroja del 2019, combinant una imatge del guix de Blay (foto de Josep Catà, del 2019) amb un dibuix de César Martinell (1935) recreant l’aspecte del pati d’entrada de la Casa de la Ciutat de Barcelona al segle XVII.