Una mostra del secular esperit de diàleg de l’Estado Español.

És interessant de veure què explica del “tancament de caixes” de 1899 una revista tan allunyada del corrent catalanista llavors dominant com és “L’Esquella de la Torratxa”. Seguint la publicació podem fer una síntesi “televisiva” de l’origen i la conclusió del “tancament de caixes” amb el que mostren quatre de les moltes imatges sobre el tancament de caixes que trobem a les pàgines de l’Esquella.

Fixem-nos, d’entrada, en una caricatura de la rapinyaire urpa del “Estado” publicada el 27 d’octubre de 1899. En aquest moment fa tres anys de la publicació de l’edició de 1896 de la Geografia de Catalunya del progressista pedagog Francisco Flos i Calcat, on exposa de manera clara l’extorsió fiscal que pateix Catalunya. Aquesta pressió fiscat s’accentua arran de la derrota militar española a la guerra de Cuba. Llavors el “gobierno Silvela” augmenta els impostos al comerç i la indústria de Catalunya, amb la particularitat de que aquest increment de la pressió fiscal és a Barcelona el triple del que l’augment representa per als negocis i persones radicats a Madrid… I, en una mesura que afecta tothom, a Catalunya es triplica també el cost de les cèdules, el document d’identitat de llavors. Aquesta il·lustració es presenta encapçalada pel títol Geroglífic i ve subratllada per una sorneguera pregunta: “¿De quí es aquesta má?”. La resposta és evident. I la majoria dels industrials, comerciants i menestrals catalans estan farts de pagar, donen de baixa els seus negocis i tanquen les portes. Si no hi ha activitat econòmica no cal pagar impostos. El tancament de caixes és això.

Abans, el 4 d’agost de 1899, l’Esquella publica una magnífica il·lustració de V. Buil que mostra la càrrega indiscriminada de la “policia española” a la Rambla quan algú ha cridat “visca Catalunya!” a la vesprada del dilluns 30 de juliol. Els policies uniformats peguen amb el sabre pla i els de la secreta atonyinen amb el seu garrot “reglamentari”, en una resposta justa i proporcionada.

Al seu número del 20 d’octubre del 1899, l’Esquella publica el retrat d’un d’aquests agents, amb un peu que diu “Un heroe de la Secreta”. No cal dir res mes.

Per acabar, ens fixarem en una fotografia. Encara que el paper i les tècniques de fotogravat i impressió no permeten gaire qualitat, l’Esquella també publica fotografies. Aquesta, publicada en el número del primer de desembre de 1899, veiem un grup d’industrials, comerciants, menestrals i empleats empresonats per la seva participació en el tancament de caixes. El peu del gravat és una relació nominal dels presos, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1 empleat; 2 Tortosa, empleat; 3 Quesada, empleat; 4 Segura, empleat; 5 Pere Riera; 6 Joseph Rius; 7 Joan Pacull; 8 Sebastiá Raventós; 9 Pere Codorniu; 10 Felip Gargallo; 11 Antoni Raventós; 12 Joan Jordani; 13 Jacinto Llorens; 14 Jaume Arola; 15 Joseph Bertran; 16 Joseph Angulo; 17 Joan Pujal; 18 Geroni Bordas; 19 Lluís Trinchet; 20 Arturo Vilaseca; 21 Antoni Comellas; 22 Jaume Carreras; 23 Joseph O. Comas; 24 Emili Vidal Ribas; 25 Pere Llugany; 26 Jaume Trilla; 27 Joseph Pelegrí; 28 Joseph Pi; 29 Joan Serra; 30 Teodoro Estapé; 31 Pere Augé; 32 Abadalejo, criat; 33 Martí, criat.

Possiblement als diaris, les ràdios i els noticiaris televisius trobareu que ara fan esment de fets que mantenen la seva actualitat i recorden diàlegs polítics com els de 1899 al voltant del tancament de caixes. Del secular esperit de diàleg de l’Estado Español poden dir-se moltes coses, però cal reconèixer que sap mantenir el seu estil.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

“¿De quí es aquesta má?”

Carrega de la policia española a la Rambla de Barcelona perquè algú crida Visca Catalunya!

Un “heroe” de la secreta.

Industrials, comerciants, menestrals i assalariats empresonats arran del tancament de caixes de 1899.