De projecte militar a promoció turística.

El capità Francisco Macià i Llussà, destinat a la Comandancia de Ingenieros de Lérida, s’encarrega en 1891-1892 dels treballs topogràfics del traçat del ferrocarril de la Noguera Pallaresa, una línia transpirenaica que dins de territori dominat per l’estat español havia d’anar de Lleida fins al port de Salàu.

Considerat una inversió arriscada de rendibilitat dubtosa, manca capital per iniciar les obres fins que a Madrid decideixen que l’Estado assumeixi la construcció de la línia i així s’inicia l’explanació del tram Lleida-Balaguer el 1910, que el contractista acaba el 1914. L’esclat de la I Guerra Mundial interromp la continuació de les obres, que reinicien a partir del 1918. Així el servei ferroviari entre Lleida i Balaguer s’inaugura el 3 de febrer de 1924. Però el 1931 es paralitza la disbauxa de construcció de noves línies de ferrocarril subvencionades a tot España, incloent la continuació del tren de la Noguera Pallaresa.

A partir de 1945, el règim franquista considera l’interès estratègic d’aquesta línia per a la defensa de la frontera pirenaica a Catalunya, la protecció de les centrals hidroelèctriques i l’actuació militar contra el maquis. Així el servei s’amplia al tram de Balaguer a Cèllers, aconseguint superar el congost de Terradets, el 21 de juliol de 1949, allargat tot seguit fins a Tremp, on arriba el 8 de setembre de 1950. L’estació de Tremp està inspirada en l’estació ferroviària de Metz, capital de la Lorena, construïda pels alemanys amb criteris d’estratègia militar després d’annexionar Alsàcia i Lorena a l’Imperi Alemany després de la guerra franco-prusiana.

El tren arriba a la Pobla de Segur al cap de setze mesos, el 13 de novembre de 1951. El tren no ha passat ni passarà d’aquí. Els costos de foradar un túnel paral·lel al congost de Collegats i la construcció d’un ferrocarril de rendibilitat negativa pel complicat territori del Pallars Sobirà fan l’empresa inviable.

Limitat al seu traçat actual, el tren de la Pobla és deficitari i pràcticament reduït al transport de passatgers. Però el 70 % dels usuaris es concentren en el tram Lleida-Balaguer, un servei de rodalies. Només un 30 % són usuaris de més al nord. La població del territori és massa baixa per suportar els costos de manteniment d’aquest ferrocarril i el dèficit d’explotació i la incapacitat d’amortització augmentarien si es completés el traçat projectat originalment.

Mancada d’inversions i amb la competència de transport privat i de línia per carretera, RENFE va estar a punt de suprimir la línia, que es manté perquè des del 2005 ha passat a ser propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que també s’ha fet càrrec de l’explotació. La posada en servei de trens turístics, tant amb trens amb vagons panoràmics i climatitzats com amb combois composats amb locomotores i vagons d’època, són un intent per reduir el dèficit de la línia i contribuir a la dinamització econòmica del territori.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història i estat, Tren de la Pobla. Túnel Terradets

Per a fer possible que el tren de la Pobla travessi la barrera del Montsec ha calgut foradar túnels com el del congost de Terradets. Fotografia del 1975.

Històia i estat. Tren de la Pobla. Locomotora Tender 1600

Locomotora-tènder de la sèrie 1600, per a ferrocarrils de muntanya. Construïda per la Maquinista Terrestre i Marítima el 1924 per a la línia Ripoll-Puigcerdà, la veiem fotografiada el 1961 a la Pobla de Segur.

Història de Catalunya. Tren de la Pobla. Inteior vagó 1961

Pot semblar que som en un tren de pel·lícula, amb Groucho Marx o James Steward, però aquest vagó estacionat a la Pobla el 1961 és a punt de baixar cap a Lleida.