Les variades raons dels canvis.

Els paisatges són canviants, tant per causes naturals com a conseqüència de l’activitat humana.

El cicle solar, anual i diari, i l’acció de la lluna, generen canvis cíclics que són abastables per nosaltres i acceptats més com a rutina que no pas com a canvi. Altra cosa són els canvis climàtics, fenòmens de cicle llarg i el mecanisme dels quals encara no acabem d’entendre.

Sabem que a Europa el clima ha canviat des del temps de l’imperi romà. És clar que dos mil anys no són res a escala geològica però quan l’escalfament actual provoca el retrocés de glaciars a Suïssa i aquest desglaç descobreix la presència d’una calçada romana demostra que clima i paisatge interactuen i canvien.

Groenlandia vol dir terra verda, nom encunyat per la colonització vikinga (islandesos i danesos) de Groenlàndia iniciada a les darreries del segle X. D’allà cap els vikings naveguen fins al continent americà (que anomenen Vinland, terra de prats, camps o vinyes) i on s’endinsen fins la vorera del riu Missouri (a l’actual estat de Dakota del Sud), on el 1965 s’ha localitzat el perímetre d’un castell viking! Aquesta colonització queda interrompuda i extingida per efecte de la glaciació iniciada a les darreries del segle XII, que talla l’agosarada línia de navegació entre Dinamarca i Vinland. Aquest fet retarda el trasplantament de paisatges agrícoles de model europeu a Nordamèrica i elimina la possibilitat d’un paisatge amb castells aturonats en aquest continent.

L’activitat geològica que més afecta al paisatge es manifesta a partir de les falles, línies de col·lisió o lliscament entre plaques, on es generen fenòmens volcànics i sísmics, que sempre estan relacionats. A Catalunya, i en temps històrics, l’exemple més clar i dramàtic d’això són els terratrèmols del segle XV, especialment els d’Amer del 15 de març de 1427 i el d’Olot del 15 de maig de 1427, seguit pel de 2 de febrer de 1428 que afecta gairebé tot el Principat.

Es conserva un document carolingi de l’any 872 esmentant Olot, però no cal cercar-hi cap edifici preromànic, romànic ni gòtic perquè els terratrèmols del segle XV es diu que gairebé esborren del tot aquesta ciutat. Una afirmació que sembla interessada perquè Olot es reconstrueix vora l’antic recinte murallat, però extramurs. Segons la legislació llavors vigent, aquest petit canvi d’ubicació permet als olotins pagar menys impostos o delmes al monestir de Ripoll. El que no canvia és que la ciutat segueix estratègicament situada entre quatre volcans: Montolivet, la Garrinada, el Bisaroques i el Montolivet. I vora la falla d’Amer-Brugent. Gaudint d’aquest veïnat geològic, el risc de sacsejades tel·lúriques a Olot i la Garrotxa el tenim garantit. Una xarxa de sismògrafs s’ocupa de la previsió d’aquest risc en la mesura del possible.

Però vuit mesos i mig després del terratrèmol d’Olot és el torn de la sacsejada del gran terratrèmol de Catalunya, dit també de la Candelera per la seva data: el 2 de febrer de 1428. Aquesta vegada Ripoll n’acusa més els efectes que no pas la ja afectada ciutat d’Olot. Després podem afirmar, usant un anglicisme ben anacrònic referit al segle XV, que l’abadia de Ripoll mai no recupera l’impressionant “skyline” ideat per l’abat Oliba. Traducció: mai no es refà la torre del campanar parcialment tombada pel terratrèmol de la Candelera.

Continuarà…

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Planta d’un castell viking vora el riu Missouri. Imatge obtinguda des d’un avió el 1965, emprant pel·lícula infraroja de l’Eastman Kodak Co. Figura a la il·lustració de “Applied Infrared Photography”, publicació Kodak del 1977, reimpresa el 1981 (ISBN 0-87985-288-7)

Cràter del volca Montsacopa d’Olot, amb un camp de blat de moro, presidit per la capella de Sant Francesc. Fotografia del 1969, de Jordi Peñarroja.

Tall del terreny testimoniant l’aprofitament per a l’extracció de greda volcànica del cràter del volcà Cruscat, a tocar de la Fageda d’en Jordà. Foto de Jordi Peñarroja, del 1975.

Campanar de Santa Maria de Ripoll, escapçat després del seu enderrocament parcial pel terratrèmol del 2 de febrer de 1428. La decadència del poder de Ripoll i la minva d’ingressos de l’abadia (derivada en part del canvi d’ubicació d’Olot després del terratrèmol de 1427) impedeixen la plena reconstrucció d’aquesta torre. Fotografiat per Jordi Peñarroja el 2016.