El cas de lo Parot.

Si d’Horta de Sant Joan estant agafes la carretera cap a Gandesa, amb prou feines has sortit del poble que un camí a la dreta et porta fins on és lo Parot.

Lo Parot és un arbre, ara declarat monumental i protegit per llei. Aquest oliver únic pertany a una varietat de la qual és el darrer exemplar i té una edat difícil de fixar, però que supera els 25 segles… És possible que a longevitat el guanyin les sequoies de Califòrnia, però cap oliver el supera en anys. Lo Parot, diuen, és el pare de totes les oliveres. Però ha quedat sol.

Una foto ens dóna idea de la seva aparença a les darreries del segle XX, quan lo Parot és només el caprici tradicional dels propietaris d’un camp, on és una curiositat que sobreviu a tocar del marge. Únic, sense iguals arrenglerats en un olivar o dispersos en un bosc o una arbreda antiga i gairebé natural. Aquest Parot segueix essent únic però a hores d’ara està senyalitzat, protegit per llei i per una tanca i ha esdevingut una de les atraccions turístiques locals.

No sé com és l’oli que poden donar les olives de lo Parot. Per gran que sigui l’arbre, per grosses que siguin les olives, la collita ha de ser migrada. Però fa 2500 anys aquí segur que hi ha un formós oliverar del qual avui només sobreviu lo Parot. El per què d’aquesta supervivència és un misteri.

Si ens fixem en la forma i la mida que tenen les olives de lo Parot cal dir que són l’antítesi de la menuda i rodona oliva arbequina. Les olives de lo Parot són molt grosses, fan d’una polzada a 3 cm de llarg. Si no les cullen arriben a madurar molt a l’arbre i llavors obliden el verd i són fosques, però sense arribar al negre. I tenen el pinyol punxegut i amb l’eix lleument corbat: un pinyol llunat. La pell d’aquesta oliva es tendra i la carn madura és tova, oliosa, aromàtica i gens amarga. No intenteu fer un tast d’aquestes olives perquè ara, és clar, collir-les és tabú. Com és un arbre tan antic cal dir tabú en comptes de prohibit, paraula massa civilitzada i moderna. Com les pomes del Gènesis, les olives de lo Parot són cosa reservada a l’ocultisme dels mistèrics estudis fitogenètics. Al mercat no hi ha olives ni oli de lo Parot, però si algú amb prou diners hi veu negoci, en patentarà fins l’ADN.

I tot això està relacionat amb el paisatge.

Els conreus són tan paisatge com rius, muntanyes, castells, ermites o fàbriques, i en modifiquen l’aparença.

Imagineu unes Garrigues sense arbequines però amb tot d’oliverars on els arbres fossin germans de lo Parot?

El paisatge fora ben diferent. I l’oli, també.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Lo Parot. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 1998.

Detall del tronc mil·lenari de lo Parot. Foto de Jordi Peñarroja, del 2002.

Lo Parot, protegit per una tanca. Foto de Jordi Peñarroja, del 2002.