Blat i vinya bressol del modernisme.

Als anys quaranta i cinquanta del segle XX encara es troben clapes de paisatge agrícola en la quadrícula de l’Eixample de Barcelona, inacabat.

El metge progressista Pere Felip Monlau exposa al seu assaig ¡Abajo las murallas! Memoria acerca de las ventajas que reportaría á Barcelona, y especialmente á su industria, de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad, fonamentant en criteris higienistes un desig econòmic i polític d’alliberament d’unes fortificacions que des de 1714 endogalen Barcelona en comptes de protegir-la. La memòria, premiada el 1841 amb medalla d’or per l’ajuntament de la ciutat, es publica aquell mateix any, però la seva proposta no s’imposa davant la reticència dels successius gobiernos de Madrid fins el 1854, quan aquí triomfa la campanya a favor de l’enderroc d’acord amb el seu encertat eslògan: ¡Abajo las murallas!

Però què hi ha fora muralles? Camps. No hi ha edificis importants, enderrocats durant els setges de la guerra de Successió i, després, aterrats per evitar obstacles al tir de l’artilleria de l’exèrcit ocupant.

És la demolició de les muralles el que permet urbanitzar aquell vast espai agrícola. Així, l’arquitectura modernista que ha fet famós l’Eixample de Barcelona brolla directament de vinyes, camps de blat, algun tros d’hort i unes poques clapes de bosc.

Un exemple important és l’antiga fàbrica tèxtil dels germans Batlló, situada a l’extrem oriental del poble de les Corts de Sarrià (ara barri de Barcelona) i que, esdevinguda Escola Industrial en ser adquirida per la Diputación Provincial presidida pel senyor Enric Prat de la Riba, obre la seva porta principal al carrer del Comte d’Urgell, via principal en el sentit mar-muntanya de l’Esquerra de l’Eixample. Com podeu veure a la il·lustració adjunta, el 1887 davant d’aquesta fàbrica els pagesos encara llauren la terra.

El 1887 és un any de referència perquè a cavall del batibull d’obres generades per la celebració de l’Exposició Universal de 1888 és quan neix el modernisme entre nosaltres, amb Lluís Domènech i Montaner primer, i Antoni Gaudí tot seguit, com arquitectes capdavanters.

A partir d’aquesta any, el modernisme irradia estenent-se per tot Barcelona. És l’arquitectura del moment, que fa el cant del cigne als anys vint del segle XX amb les darreres construccions modernistes de Josep Maria Jujol i algunes de les “catedrals del vi” de Cèsar Martinell.

El blat i la vinya esdevenen pur record al cor del pla de Barcelona, com evidencia la decoració d’una fleca modernista a cavall de dos segles, on una pintura recorda aquell paisatge, quan al mateix lloc, al carrer de Girona, el juny ha estat temps de sega. Ara, al mateix xamfrà, davant les portes de la fleca, hi ha la boca d’una moderna parada del metro, amb escales i també ascensor.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Paisatges. Bòbila del camí a Gràcia

Quan s’autoritza l’enderroc de les muralles de Barcelona, el camí de Gràcia (futur Passeig de) passa entre camps, masos i algun obrador com aquesta bòbila, dibuixada el 1855.

Història de Catalunya. Paisatges. Fàbrica Batlló

La fàbrica dels germans Batlló, actual Escola Industrial, s’aixeca enmig d’un paisatge agrícola i té davant seu camps llaurats. Ara és a l’Esquerra de l’Eixample. Gravat de Comeleran per a una guia de Barcelona publicada el 1887.

Història de Catalunya. Paisatges. Fleca Carrer Girona

La fleca modernista que subsisteix al carrer de Girona 73, recorda en aquest element de la decoració de la seva façana el paisatge rural desaparegut amb la urbanització de la Dreta de l’Eixample. Fotografiat per Jordi Peñarroja, el 2019.