Els hortolans de Sant Antoni a Santa Maria del Pi.

La ciutat de Barcelona està envoltada per camps fins a mitjans del segle XIX. El definitiu enderroc de les muralles a partir de 1854 seguit per l’edificació de l’Eixample en terreny fins llavors agrícola canvia aquest paisatge. Dins del perímetre murallat i a partir del final de la guerra del Francès, amb el progressiu triomf de la revolució industrial, que genera l’aparició de fàbriques mogudes per màquines de vapor i d’edificis d’habitatges per aixoplugar la nova classe obrera, els horts intramurs desapareixen progresivament i, amb ells, s’extingeix la pagesia de la ciutat.

Cal recordar, i això és mesura de la importància d’hortolans i pagesos a la Barcelona del 1700, que a la Coronela del temps de la guerra de Successió hi ha dues companyies que enquadren els membres de dues confraries i associacions gremials camperoles: els Hortolans del Portal Nou (vinculats a Sant Agustí) i els Hortolans de Sant Antoni –i Sant Pau del Camp–, que tenen la seva capella i punt de reunió a la basílica de Santa Maria del Pi.

Tot i que durant aquella guerra s’enregistra una tendència cap a la unificació dels colors dels uniformes, alguns gremis mantenen a les seves casaques colors lligats al seu ofici: així els carnissers mantenen el roig fins al final; forners i moliners segueixen enfarinats amb el blanc; i les dues companyies d’hortolans segueixen amb la casaca verda.

A l’exposició s’ha pogut ornar la bandera dels hortolans de Sant Antoni amb l’escut gremial perquè aquest figura en un treball de forja a la part superior de la reixa de la seva capella, amb tres eines característiques dels hortolans d’aquell temps: el podall que es manté gairebé invariable des de l’època romana (i del qual se’n conserva un exemplar visigòtic, de principis del segle VIII, al balaguerí Museu de la Noguera –procedent del jaciment de el Bovalar–), una rella d’arada i la pala d’un càvec.

Aquesta identificació de la uniformitat militar dels hortolans amb senyals inequívocs del seu ofici fa pensar en la Coronela com expressió inequívoca d’un poble en armes.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Nota sobre dates i horaris de l’exposició:

Exposició oberta des del 9 de novembre del 2018 fins a primers de febrer del 2019. És d’accés lliure i gratuït de les 18.00 a les 20.00 h. I en altre horari està inclosa en la visita turística a la basílica de Santa Maria del Pi.

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

La fàbrica Batlló es construeix enmig de camps i és fora del terme municipal de Barcelona. Ara és en ple Eixample i la coneixem com la Escola Industrial. Gravat de la “Guia-cicerone de Barcelona” escrita per Josep Corpoleu i editada per J. Seix amb motiu de la Exposició Universal de 1888.

 

Una de les figures presents a l’exposició representa l’abanderat de la companyia dels Hortolans de Sant Antoni de la Coronela de Barcelona. Miniatura de Jaume Serra, foto de Jordi Peñarroja, del 2018.

 

La confraria dels hortolans de Sant Antoni es reuneix a la basílica de Santa Maria del Pi, on té la seva capella. L’actual retaule, neogòtic del segle XIX, té la predel·la central dedicada a la Mercè. Fotografia del 2018, de Jordi Peñarroja.

Par de dalt de la reixa de la capella de La Mercè figura l’escut gremial dels Hortolans de Sant Antoni, amb tres eines pròpies de l’ofici: un podall, una rella d’arada, i un càvec. Aquest escut es reprodueix als quatre angles de la bandera de la seva companyia de la Coronela. Foto de Jordi Peñarroja, del 2018.