La imatge dels ESCENARIS del web és un poble amb història.

El poble perdut entre muntanyes que veiem a la imatge que encapçala la secció ESCENARIS del nostre web és Fontllonga, vist des de l’ermita de Montalegre, al cim del Montroig.

Fontllonga deixa de ser ajuntament independent el 1970, des de llavors pertany a Camarasa, que aglutina diverses poblacions amb un cens migrat, i la seva activitat econòmica actual es entra en el turisme.

El nom del poble fa referència a les seves fonts, que ragen generosament fins al pic de l’estiu. És un recurs natural que pot explicar l’aparició d’aquesta població en aquest indret, però a Fontllonga trobem també un parell de monuments que ens parlen de la importància que té aquest lloc quan el comtat d’Urgell batalla per imposar-se a la vall del Segre: la seva església romànica, dedicada a Sant Miquel (un arcàngel molt guerrer), i les restes del seu castell. Ambdós monuments cal situar-los com obrats entre els segles XI i XIV.

Els documents més antics que es conserven referits al castell i l’església de Fontllonga són del segle XI. Llavors el comtat d’Urgell té dos problemes: la frontera amb Espanya i les relacions amb el comtat de Barcelona. Cal recordar que per als catalans del segle XI el nom Espanya vol dir el territori peninsular musulmà, cosa que per als comtes urgellencs representa l’única possibilitat d’expansió, essent el seu objectiu la conquesta de la ciutat de Lleida. Per altra banda, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I esdevé un poderós competidor que, ocupant Camarasa, passa a controlar el camí del Segre aigües avall de Fontllonga, obstaculitzant l’expansió urgellenca. Ermengol III d’Urgell troba un relatiu desllorigador de la situació el 1063, fent un jurament de vasallatge al comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Així els Urgell perden independència alhora que obliguen al de Barcelona a donar-los suport i protecció.

Els urgellencs guanyen definitivament Balaguer (futura capital del comtat) el 1105, amb el suport militar de Ramon Berenguer III de Barcelona i de Pero Ansúrez (senyor de Valladolid i avi d’Ermengol VI d’Urgell, orfe i menor d’edat encara). Amb la conquesta de Balaguer, minva la importància estratègica de Fontllonga i Camarasa. El 1149 és quan els catalans guanyen Lleida, però ja dins la definitiva expansió del comtat de Barcelona, quan els comtats catalans aconsegueixen els seus límits històrics i el vell somni de Carlemany: portar la frontera meridional de l’Europa Occidental a la vall de l’Ebre.

Amb l’expansió territorial del Principat, el castell de Fontllonga perd la funció de castell de frontera i la seguretat impulsa el creixement de la població i, lògicament, l’eixamplament de l’església del poble.

(continuarà)

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Fontllonga

Vista de Fontllonga des de l’ermita de Montalegre, al cim del Montroig. Foto de Jordi Peñarroja, del 2013.

Història de Catalunya. Castell de Fontllonga

Estança conservada del castell de Fontllonga, amb volta de canó. Fotografia del 2016, de Jordi Peñarroja.

Història de Catalunya. Absis Fontllonga

Absis de Sant Miquel de Fontllonga, del segle XI. Fotografiat el 2016 per Jordi Peñarroja.