Memòria d’un castell de frontera.

A hores d’ara, el castell de Fontllonga és una ruïna situada en un tossal des d’on es domina el poble i, sobretot, la vall del Segre, un riu que des de aquest lloc es veu engorjat entre parets tallades amb una impressionant verticalitat.

Des del castell no s’aprecien els canvis provocats a la llera del Segre després de la construcció per La Canadenca de l’embassament de Camarasa entre 1919 i 1922, una vall abruptament esglaonada amb un paisatge fins llavors gairebé inalterat des dels temps del romànic. Que és on cal situar els orígens d’aquest castell.

El document escrit conservat més antic on s’esmenta aquest castell situat a l’extrem occidental de la serra de San Mamet fa referència a una venda del castell i terme de Fontllonga l’any 1049, cosa que permet suposar que es tracta d’una fortificació aixecada en data imprecisa del segle X.

Fontllonga perd la funció de castell de frontera amb les successives conquestes de Balaguer (1105), Tortosa (1148) i Lleida (1149) que eixamplen els territoris dels comtats catalans cap a ponent i fins la ratlla de l’Ebre. Des de llavors la propietat del castell ha canviat de mans manta vegades fins l’extinció dels senyorius jurisdiccionals el 1811. Perdudes les funcions militars, residencials i administratives, la decadència d’aquest castell no s’atura. Ara és una ruïna pertanyent a l’ajuntament de Camarasa, que el 1970 absorbeix el terme de Fontllonga.

Al poc que resta dempeus del castell podem apreciar una construcció feta amb dos tipus de pedra, calcària blanca i gres groguenc. Hi ha qui manté que aquestes restes fan pensar més en una casa forta que en un castell de frontera, cosa que podria explicar-se per una adaptació postrenaixentista per a una funció purament residencial quan el castell perd del tot la seva importància militar original, de quan Fontllonga és terra de frontera.

La coberta d’aquesta edificació ha desaparegut però a l’interior podem endevinar encara tres nivells.

Els baixos i el primer pis són romànics, amb tots els arcs de punt rodó. El pis superior, aixecat amb carreus de les mateixes pedres, és d’un gòtic tardà, probablement de la segons meitat del segle XV o potser ja del XVI. Recordem que a Catalunya l’arquitectura del Renaixement segueix dos corrents principals, un seguint el model classicista iniciat als estats de la península italiana i un segon que evoluciona el nostre gòtic, tendència que reprèn amb força en el Modernisme, a cavall del Romanticisme i la revolució industrial vuitcentista, quan Fontllonga accentua la seva decadència estratègica i inicia la seva davallada econòmica.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Fontllonga

Des del castell de Fontllonga podem gaudir d’aquesta vista del poble i el tall de l’engorjat per on s’escola lo Segre.

Història de catalunya. Fontllonga. Castell

L’única construcció que resta dempeus del castell està qualificada de ruina. La imatge permet observar la combinació aleatòria de carreus de gres i pedra calcària blanca

Història xe Catalunya.Fontllonga. Castell 2

Les arrels de l’arbre del fons tenen dues funcions: cercar aigua i trencar els murs d’aquesta construcció mil·lenària.

Fotografies de Jordi Peñarroja, del 2016.