Sant Miquel, una església romànica.

Sant Miquel és l’església parroquial de Fontllonga, però als seus inicis és l’església del castell i, ben aviat, la parròquia del poble. El seu origen se situa oficialment en data imprecisa de la primera meitat del segle XI, a partir del mateix document de 1049 que documenta una venda del castell de Fontllonga i el seu terme. És clar que el mateix escrit permet suposar que podria ser un temple construït a les darreries del segle X, que ens ha arribat amb importants intervencions posteriors, sobretot dels segles XIII-XV. El campanar és de construcció més recent encara, probablement del XVIII, però la seva senzillesa fa que estèticament arribi a harmonitzar amb la resta de l’edifici.

Si el castell és pura ruïna, l’església de Sant Miquel es conserva prou bé, malgrat la decadència estratègica i econòmica del poble. S’hi han fet obres de manteniment i la coberta, de llicorella, està en bon estat.

És un temple senzill, d’una sola nau, acabada en un absis de planta semicircular, i orientada en el sentit tradicional de llevant a ponent. A migjorn hi ha adossat el cementiri del poble i la porta principal originalment s’obre a la paret nord i ara està cegada. Una porta nova, d’arc rodó però amb ornamentació senzilla d’época gòtica, probablement dels segles XIV o XV, s’obre a la façana de ponent.

Cal remarcar que la paret nord presenta una característica poc freqüent: ens mostra el desnivell original del terreny on s’aixeca aquesta església. Podem veure que el ràfec de la coberta es manté horitzontal però, gràcies al desnivell del costerut terreny, en arribar a la capçalera de la nau és ben fàcil tocar les llesques de llicorella que cobreixen la nau i l’absis.

La nau és austera, amb el sostre resolt amb una volta de canó lleument apuntada i reforçada amb arcs torals. Just davant del presbiteri hi ha dues capelles que fan la impressió d’haver-hi un creuer, cosa que l’absència de cúpula desmenteix.

El mobiliari del temple, senzill i migrat, evidencia la progressiva davallada demogràfica de Fontllonga, accentuada amb la millora de les comunicacions.

Havent perdut segles enrere la funció de guàrdia de la frontera, l’antic poble nascut a redós del castell, ara arruïnat, amb prou feines aconsegueix sobreviure. El trobem integrat al municipi de Camarasa, com una migrada i poc coneguda destinació turística.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Fontllonga. Sant Miquel

Façana actual de Sant Miquel de Fontllonga, amb el campanar divuitesc i la porta de mig punt amb austera ornamentació gòtica dels segles XIV o XV.

Història de Catalunya. Fontllonga. Esglèsia lateral

Paret nord del temple aixecant-se sobre el costerut terreny i amb l’antiga porta romànica original cegada.

Història de Catalunya. Fontllonga. Absis

El desnivell del terreny fa accessible la coberta de llicorella de l’absis i de la nau de l’església.

Història de Catalunya. Fontllonga. Nau esglèsia

Auster interior amb la volta d’arc rodó apuntat de Sant Miquel de Fontllonga.

Totes les fotografies de Jordi Peñarroja i del 2016.