Felipe IV no vol ser Felip III.

Els problemes causats als comtats del nord pels allotjaments dels terços hispànics en la campanya de Salses, aconsellen traslladar-los al sud dels Pirineus, una maniobra que empitjora la situació. Al cap de pocs mesos, arran de l’incendi de Santa Coloma de Farners i de l’església de Riudarenes per part dels soldats reials, i sense oblidar els assassinats que van perpetrar a Palautordera a finals de gener i principis de febrer de 1640, es produeix l’aixecament de la pagesia, sobretot a les actuals comarques de la Selva i de l’Empordà.
A la Garrotxa, el terç de Juan de Arce es presenta, segurament a mitjans d’abril, a la vall d’Hostoles en busca d’allotjament. En no aconseguir-lo per la negativa de les autoritats comunals, marxa cap a Amer, on els pagesos els planten cara i el terç ha de refugiar-se al convent benedictí fins que, dies després, la cavalleria de Felipe de Guevara arriba per auxiliar-los i aconsegueix trencar el setge el 8 de maig. Llavors el terç d’Arce reprèn la seva marxa, ara cap a l’Empordà. Aviat és excomunicat pel bisbe de Girona, Gregorio Parcero per ser el causant de l’incendi de l’església de Montiró (Empordà).
La resposta armada de la pagesia ha agafat desprevinguts els terços reials, que emprenen una retirada cap a Perpinyà. Però seva marxa és plena d’exemples destacats de terrorisme militar. El 27 de maig assassinen vint veïns a Calonge. A finals de mes fan el mateix amb dos pagesos a Palafrugell.
Per desgràcia dels perpinyanesos, cap a l’11 de juny el terç excomunicat de Juan de Arce arribà a les rodalies de la ciutat. Només fer-se presents, els seus soldats assassinen uns quants pagesos. Tot seguit, segons testimoni del notari Pau Pasqual, hi ha una batalla campal als carrers de Perpinyà, en negar-se les autoritats a acceptar l’allotjament del terç dins la vila. Segons el notari, trenta vilatans i sis-cents soldats hi perden la vida, xifra exagerada, possiblement per justificar els fets repressius posteriors.
La tropa reial pot accedir al castell del rei, des d’on bombardegen Perpinyà amb 52 bombes i 647 bales de canó. Una tercera part de la ciutat és saquejada i incendiada. I els terços s’hi acaben allotjant.
El 25 de setembre de 1640, els terços de Juan de Garay, governador reial dels comtats del nord, assassinen el batlle de Pontellà (Rosselló), maten dues criatures i son pare i fan avortar la mare. Aquesta és una mostra de les atrocitats que Antoni Simon sintetitza així: Garay havia instaurat a Perpinyà i al Rosselló una mena de règim de terror militar del qual no s’escapaven els llocs sagrats. Tot plegat, acompanyat d’una catalanofòbia evident de la soldadesca: Els soldats hispànics, afamats i sense paga, consideraven els catalans com uns rebels i uns enemics i els tractaven amb extrema crueltat.
El 25 de novembre de 1640, l’exèrcit reial enviat per Felip IV i comandat pel marquès de Los Vélez, aristòcrata emparentat amb la nissaga catalana dels Requesens, arriba a Tortosa. Abans d’emprendre la seva ruta destructora fins a Barcelona, l’exèrcit, format per uns 24.000 efectius, roman a la ciutat ebrenca dues setmanes. La guerra està servida.

Josep Catà
Historiador

(Continua…)

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Absolutisme 2. Felip III

Felipe IV, rei castellà de la Monarquia Hispànica que no sap ni vol ser el rei Felip dels catalans.

Història de Catalunya

Calonge és avui una localitat turística de la Costa Brava però segueix essent pagesa. Aquestes són unes vinyes plantades de poc el 1992. Foto de Jordi Peñarroja.

Història de Catalunya, Absolutisme 2. Palau Perpinyà

Fortificació d’estil renaixentista al Palau del Rei de Perpinyà. Foto de Jordi Peñarroja, del 2009.