On la pintura d’un absis decideix el futur del MNAC,

Mur forma part del terme de Castell de Mur, municipi que té la seva capitalitat a la Guàrdia de Noguera, poble conegut tradicionalment com a Guàrdia de Tremp. Des d’aquest nucli surt una carretera que després de moltes corbes i una bona pujada ens deixa dalt d’un turó de 876 m d’alçada on trobem encimbellat un castell, documentat des de l’any 969, i que mostra pocs afegits posteriors. És el castell del segle X més ben conservat de Catalunya, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. La seva torre mestra és exempta, de planta circular i uns 16 m d’alçada, restaurada el 2011, i des d’ella hom gaudeix d’un panorama esplèndid, incloent una vista extraordinària sobre la conca de Tremp amb Santa Maria de Mur en primer terme.

La canònica agustiniana de Santa Maria de Mur és un monestir del segle XI. L’església és un temple de tres naus consagrat el 1069 i s’hi accedeix des d’un claustre del segle XII, aproximadament rectangular. Aquests elements principals, junt amb una part dels edificis complementaris del conjunt monacal han estat restaurats.

L’element més important que podem veure de la canònica són les pintures de l’absis, tot i que no hi són, perquè el 1918 les arrenca un equip de restauradors italians, contractats pe un antiquari, el senyor Ignasi Pollak, que treballa per al col·leccionista Lluís Plandiura. I aquest les ven el 1919 al Museum of Fine Arts, de Boston. Llavors aquesta venda, d’acord amb les lleis vigents, és del tot legal i pel Pirineu hi ha una febrada de saqueigs on es combinen els interessos particulars d’antiquaris, marxants i col·leccionistes, amb la imprescindible col·laboració de capellans, canonges, alcaldes i altres personatges de l’administració local.

Per enfrontar el risc d’espoli del patrimoni històric i artístic del país, dues institucions vinculades a la Mancomunitat, la Junta de Museus i l’Institut d’Estudis Catalans, intenten que a Madrid modifiquin la legislació vigent per evitar el possible saqueig d’obres d’art. Les gestions resulten infructuoses i llavors Joaquim Folch i Torres convenç la Junta de Museus de Barcelona i el mateix president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, de la conveniència de fer el mateix que fan els “saquejadors” a l’empara de la legislació vigent a España: comprar i arrencar les pintures romàniques de les esglésies del Pirineu i, junt amb altres peces que hom consider-hi imprescindible conservar, portar-ho cap als museus de Barcelona, on poden ser convenientment conservades i custodiades. Dit i fet, la Junta de Museus es dota d’un pressupost migrat però suficient per contractar els mateixos arrencadors italians que han treballat per als traficants d’obres d’art i fer que salvin les pintures al fresc de les esglésies romàniques de Boí, Taüll i un llarg etcètera que acaben formant l’importantíssim fons de pintura mural romànica del Museu d’Art de Catalunya en comptes de marxar cap a l’estranger. Els responsables de la Junta de Museus que acompanyen l’expedició també recullen altres elements iconogràfics i decoratius.

De resultes d’aquesta política d’adquisicions, les pintures d’una absidiola de Santa Maria de Mur arriben també al que des de 1990 esdevé Museu Nacional d’Art de Catalunya. Després una còpia d’aquests frescos, junt amb un altra acuradíssima reproducció de les pintures de l’absis de l’església de la canònica de Mur, tramesa des del bostonià Museum of Fine Arts s’instal·len al lloc on es creen al segle XI. La qualitat d’aquestes còpies retorna a l’antic edifici part de l’antic esplendor i permet copsar-ne bellesa i funció millor que veient els originals a les sales dels museus, tant a Boston com a Barcelona.

Cal notar que tot aquest esforç per salvar una part important del nostre imaginari nacional es fa en un moment que a les “Cortes” de Madrid es tomba, l’any 1918, la demanda feta pels parlamentaris catalans d’aprovar un Estatut de Catalunya. I poc després del “pronunciamiento” de 1923, la dictadura del general Miguel Primo de Rivera suspèn definitivament la Mancomunitat el 1925.

I si les “Cortes” republicanes concedixen l’Estatut de 1932 després de retallar-lo tant com els ve de gust, el govern de la CEDA el suspèn temporalment de 1934 a 1936 alhora que empresona el govern de la Generalitat. I poc després, el 1938, el general Ísimo el suspèn definitivament. I vistos els plans d’aplicació de la castissa interpretació que els estadants de la Moncloa fan ara de l’article 155 de la seva Constitución, potser convé recordar Ciceró deixant anar al senat romà la seva famosa pregunta: “Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? ” Que interpretant la intenció del clàssic llatí hem de contestar com cal: Apa siau, ja us ho fareu!

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Mur

Des de la torre mestra del castell de Mur hi ha aquesta vista de la canònica de Santa Maria i la conca de Tremp. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 2015.

ClaustreMur

Claustre de Santa Maria, del segle XII, reconstruït emprant elements conservats de la construcció original i capitells nous, còpia dels conservats.

Foto del 2015, de Jordi Peñarroja.

Absis Mur

Absis de Santa Maria, amb una còpia fidel de les pintures originals, gràcies a la col·laboració del Museum of Fine Arts, de Boston, propietari legal des de 1919 d’aquests frescos romànics. Fotografia del 2015, de Jordi Peñarroja.

Romanic Mnac

Estudiants de secundària a la secció d’art romànic del Museu d’Art de Catalunya, el 1978. Integrant fons d’altres museus, des de 1990 el MAC esdevé el MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Fotografia de Jordi Peñarroja.