El comte Borrell II decideix fer “realpolitik”

El 2016 es fa evident que una majoria de diputats del Parlament de Catalunya, que presideix la Molt Honorable senyora Carme Forcadell, sintonitzen plenament amb una afirmació feta pel senyor José Bono l’any 2005, referint-se a Catalunya. Aquest polític castellà del PsoE afirma llavors amb contundència que

Una nación que jurídicamente no es estado ni aspira a serlo, ni es nación ni es nada, queda para la poesía.

Però nosaltres som ben lluny de començar-ho tot a partir de Bono o del Tribunal Constitucional.

Els protocatalans del segle ix viuen un temps prou complicat. És llavors quan el comte Borrell II de Barcelona enfronta l’amenaça andalusí l’any 985, sense cap ajut dels francs. Després, el comte ha de reconstruir la seva capital, una Barcelona reclosa encara dins les muralles de la Barcino romana. Per tot plegat, el comte Borrell II decideix fer “realpolitik”.

Deixant a banda el fet que posteriorment al 986 no hi ha cap precepte franc referent als comtats catalans, és l’any 988 quan el comte Borrell II s’absté de jurar fidelitat al nou rei franc Hug, primer de la dinastia dels Capet. I per explicitar formalment el trencament amb els francs, el comte de Barcelona Borrell II s’autonomena duc i marquès per la gràcia de Deu, sense cap referència a un poder polític superior. Els comtats catalans, bressol de l’Estat Català, són legalment independents a partir d’aquest moment. I la ciutat de Barcelona esdevé capital d’un estat.

I és el 1713 quan, a Barcelona, es decideix no acceptar els acords del Tractat d’Utrecht, que ens esborra del mapa com a Estat, i els catalans opten per continuar la lluita contra les dues corones borbòniques, Castella i França, en defensa de les Constitucions i Llibertats de Catalunya.

En aquella contesa, al Principat i a Barcelona lluiten tan barcelonins com catalans del Principat, valencians i mallorquins. Són ciutadans de la “Catalunya tota”, que deia Ramon Muntaner. Fins hi participen aragonesos i alguns castellans. Perquè la Barcelona de 1713 és la capital d’un Estat en lluita.

Un Estat que, avui, volem recuperar i tornar a situar a Europa i el món. Perquè, amb el degut respecte als altres, el dret dels pobles està per sobre de lleis i tractats, constitucions i galindaines. I volem exercir-lo amb plenitud, com poden fer els altres pobles amb estat propi i que han accedit a allò que en diem Independència.

Jordi Peñarroja

Ens agrada la història perque ens interessa el futur.

Escut de Felipe V de Borbon a l’edifici del Parlament de Catalunya. Fotografia del 2010.

L’escut oficial de Catalunya a l’edifici del Parlament. Fotografia del 2016.

Evocació del comte Borrell II a partir d’una figura modelada per Marcel Nadal.