De la sèrie “Univers concentracionari” al mural electoral.

Després d’estudiar a l’Escola de Comerç de Barcelona i abans de triar definitivament la pintura com a professió, Armand Cardona Torrandell (Barcelona, 1928 – Sant Pere de Ribes, 1995) és un home de mil oficis, com molts catalans més o menys joves que viuen la postguerra franquista.

Fill de mestres, Cardona Torrandell arriba a Vilanova i la Geltrú el 1933 des de Sant Pau d’Ordal, pel canvi de destinació de la mare. A Vilanova Cardona Torrandell comença la seva particular crònica visual del seu temps, formada per dibuixos i pintures, i neix el seu visceral antifeixisme a partir de la seva experiència de guerra: Vilanova és bombardejada 12 vegades per l’aviació italoalemana i franquista, que també metralla a mar els pescadors vilanovins.

L’Armand Cardona Torrandell decideix ser pintor el 1952, quan estudia escenografia a l’Institut del Teatre. Són tan mals moments per a la lírica com per a la seva pintura, però en un mercat advers (els qui comprarien la seva obra no disposen de diners per a disbauxes d’aquesta mena) té la sort de trobar un mecenes a casa, la seva mare Teresa Torrandell (1896-1988), que li dóna suport tota la vida.

Deixant a banda un breu període a principis de la dècada dels 60’s, quan s’apunta a l’art abstracte –potser més com una prova d’oportunisme comercial que dura ben poc–, Cardona Torrandell pinta la seva particular crònica. A finals de la dècada treballa sobretot en el seu univers concentracionari, inspirat pels horrors dels camps d’extermini nazis i l’experiència del seu germà Bartomeu, internat el 1939 als camps de “refugiats” francesos i supervivent després a quatre anys de treballs forçats a la França ocupada pels nazis i al canal de la Mànega, a les illes anglonormandes.

Això ens fa entendre la participació de Cardona Torrandell en la campanya electoral del PSUC a les eleccions españolas pre-constitucionals de 1977, les primeres després de la mort de Franco. De fet, el pintor segueix enriquint la crònica del seu temps per sobre de la propaganda del PSUC i reprodueix com a missatge electoral el juny de 1977 el mateix eslògan unitari de la manifestació de l’Onze de Setembre d’aquell any: Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia.

Cal notar la deriva posterior del PSUC cap a l’ecologisme ciclista d’Iniciativa i la seva dissolució final en la marca “Unides podem”, conglomerat que postula el 2020 plantejaments polítics del més pur espanyolisme autonòmic, com ha fet també Esquerra Republicana que a la fi ha aconseguit el seu objectiu de desplaçar a Convergència: ara la política pujolista dels anys 80 i 90 la fa ERC.

Veurem com funciona si fem el petit l’esforç mental de canviar la bandera roja del PSUC per l’estelada d’ERC en aquesta tanca electoral de 1977 pintada per Armand Cardona Torrandell. Llàstima que ell no hi sigui per continuar la seva particular crònica.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya.Cardona Torrentadell

Armand Cardona Torrandell al seu estudi del carrer del Carme de Barcelona, el 1967.

Història de Catalunya. Cardona Torrandell. Univers concentracionari

Fragment d’un dels cartrons de la sèrie “Univers concentracionari”, amb data de 1969.

Història de Catalunya. Cardona Torrandell. Mural PSUC 1977

Tanca electoral del PSUC pintada pel Armand Cardona Torrandell el 1977, amb l’eslògan LLIBERTAT – AMNISTIA – ESTATUT d’autonomia. Barcelona, 1977.

Totes les fotografies de Jordi Peñarroja.