Quatre imatges d’un Sant Jordi.

Després d’un breu parèntesi, dit de “transición”, “el imperio contrataca” amb el projecte de la “Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico” (LOAPA), anunciada per Leopoldo Calvo-Sotelo en el seu discurs d’investidura de 18 de febrer de 1981, i aprovada per les “Cortes” de Madrit el 30 de juliol de 1982, amb un pacte subscrit entre la UCD i el PsoE.

La posada en escena el 23F de 1981 del vodevil madrileny protagonitzat pel teniente coronel Tejero alhora que el general Milans del Bosch estrena a València la brechtiana “Òpera dels tres tancs” són només l’anunci d’una possible alternativa a la política recentralitzadora que l’estat espanyol vol encetar amb la LOAPA.

Per això és interessant revisar la concentració de gent a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, al vespre de la diada de Sant Jordi de 1982. Tenint present que llavors ja és un fet la desunió als rengles del catalanisme arran del desacord sobre l’eslògan de la manifestació “contra” la LOAPA del 14 de març de 1982.

Situats així en aquell moment veiem que ens diuen quatre imatges que sintetitzen l’acte convocat per la Crida. La desapareguda Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (1981-1993), és clar.

Foto 1. Primer, la gent. Una barreja social, amb gent de totes les edats, des de criatures a gent prou gran per haver viscut la Guerra contra Catalunya de 1936-1939. Les estelades són el 1982 més un senyal de partit (d’un extraminoritari i residual Estat Català i una minoritària ERC) que no pas mostra d’un sentiment independentista generalitzat.

Foto 2. Amb rerefons de banderes independentistes bicolors del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, 1968-2015) hi ha un llençol amb una acumulació d’eslògans pintats a mà del mateix partit:

Llibertat patriotes catalans! (lamentablement segueix essent d’actualitat)

Fora la llei antiterrorista! (seguim amb temes d’actualitat)

Nuclears ni ara ni mai (sense comentari)

Català sí, bilingüisme no! (això haurien de recordar-ho en les seves manifestacions i actuacions alguns destacats polítics “repúblicans” d’ara –d’ERC–, els partits del 155 ja hi estan programàticament en contra)

Contra l’atur lluitar i no pactar (i això vol dir fer una política lluny d’un tapaboques de subsidis personals i subvencions empresarials).

Foto 3. Pilar coronat amb la senyera. Novetat encara el 1982, aquests pilars han esdevingut costum a les concentracions independentistes. Observem però que “la española”, i no va d’olives farcides, segueix onejant dalt de tot del palau de la Generalitat, d’acord amb la “legislación vigente”.

Foto 4. MCC significa Moviment Comunista de Catalunya, ens polític que el 1974 fa la seva aparició a les reunions de l’Assemblea de Catalunya. El MCC (legal des del 1976 fins la dissolució el 1990, per integrar-se a Esquerra Unida i Alternativa i finalment a En Comú – Podem) afirma en el seu programa i podem llegir a la pancarta que centra la imatge que són gent partidària de l’autodeterminació:

El nostre poble per l’autodeterminació

Ho llegim el 1982, però la senyora Colau i En Comú – Podem sembla que han evolucionat cap un autonomisme que la major part dels ex-convergents sí han abandonat per assumir posicions independentistes.

I és que els partidaris de la política del peix al cove, el pacte i la connivència amb Madrit han canviat des de 1982.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Història de Catalunya. Sant Jordi 1982. La CridaHistòria de Catalunya. Sant Jordi 1982. La CridaHistòria de Catalunya. Sant Jordi 1982. La Crida

Totes les fotos són © Jordi Peñarroja i mostren el públic assistent a l’acte organitzat per la Crida a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, la vesprada de la diada de Sant Jordi de 1982.