De la bullanga de 1835 al govern Espartero.

El dia de Sant Jaume de 1835 hi ha aldarulls a Barcelona, promoguts per agents provocadors prou coneguts, com ara Manuel Rivadeneira, més tard establert a Madrid per editar, junt amb Bonaventura Carles Aribau, la Biblioteca de Autores Espanyoles, tots castellans i en castellà. Quan arriba la nit esdevé escenari procliu a la repetició de la revetlla, il·luminada amb els incendis de les oficines de la policia, els arxius de la delegació del Ministerio de Hacienda i altres, culminant amb la crema de convents, a imitació del que abans ha passat a Reus. És així com crema la biblioteca més important de Catalunya en aquells moments, que és la del convent de Santa Caterina, atapeïda d’obres prohibides per ser dels dominicans, orde vinculat a la Inquisició.

Després es formà un govern provisional, la Junta Superior, que entre altres coses, organitza uns Estudis Generals que funcionen fins a la restauració de la Universitat de Barcelona l’any 1837. Aquest mateix any la Junta es substituïda per un Consell.

A empentes i rodolons, més per esgotament de la carlinada cansada que per mèrits propis, l’exercit governamental guanya la guerra quan el general Baldomero Espartero s’abraçat amb el general carlí Maroto, quan aquest decideix fer les paus a Bergara. Després de la rendició dels vasco-navarresos, el general tortosí Ramon Cabrera, isolat, acaba per retirar-se.

És l’hora del govern de l’inhàbil i progressivament més i més intransigent i “moderat” Espartero, regraciat amb el títol de Duque de la Victoria. En el panorama polític de l’època “moderat” vol dir més reaccionari que no pas de centre o conservador. En aquest punt és quan la vídua de Fernando VII i reina regent, Maria Cristina de Borbón, recorda que ella no en té res de liberal, i que hauria de tenir un capteniment polític més proper al del seu difunt i reial espòs. Decideix manar però és una regent incompresa i les ganes de manar i de remenar les cireres se li acaben l’any 1840, quan la pressió popular i progressista obliga Maria Cristina a renunciar a la regència.

Comença així la regencia del general Baldomero Espartero, inhàbil i progressivament més i més intransigent. És precisament en aquest moment que comença la vida política de Narcís Monturiol, estudiant de lleis a la restaurada Universitat de Barcelona, militant del partit demòcrata (que vol dir republicà) i membre de la Milícia Nacional.

Continuarà…

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

(Texte adaptat del llibre “Ictineus. Aventures invents i navegacions d’rn Narcís Monturiol”. Barcelona, 2010)

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Monument al Parc de la Ciutadella dedicat un senyor injustament mitificat per la Renaixença, Buenaventura Carlos Aribau, que gairebé no té obra escrita en català i s’ha dedicat a divulgar la literatura castellana des de la Biblioteca de Autores Españoles. Fotografia de Jordi Peñarroja, del 2003.

Crema del convent de Santa Caterina, amb la seva important biblioteca, la vesprada del 25 de juliol de 1835. Acte induït per l’agent provocador Manuel Rivadeneira, després editor de la Biblioteca de Autores Españoles. Dibuix de Josep Lluís Pellicer, publicat a l’Esquella de la Torratxa.

Ofrena d’una corona cívica al general Baldomero Espartero al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, l’any 1840. Espartero agraeix el gest bombardejant la ciutat dos anys després. Gravat coetani.

Caricatura d’un escardalenc policia español, afeccionat a beure i tocar la guitarra, destrossant una impremta. Gravat publicat a “El Republicano” l’any 1842 enaltint el tradicional respecte de l’estat español envers les llibertats democràtiques, especialment les llibertats d’expressió i de premsa.