President de la Coronela de Barcelona.

Durant el barroc la missa i gairebé tota la litúrgia catòlica són en llatí. Així que la gent del barroc està acostumada a les llatinades i fins documents privats però tan importants com els testaments es redacten sovint en llatí.

Al bell mig del temps del barroc, en el setge de Barcelona de 1714, la milícia ciutadana de la Coronela es distingeix combatent els exèrcits borbònics de Castella i França. Com a força compromesa en la defensa de la ciutat, la nació i l’orde constitucional català, els membres de la Coronela expressen la seva determinació a ultrança en una breu expressió de només dues paraules: Donec perficiam! Que si el concili Vaticà II s’hagués celebrat a les darreries del segle XVII ens hauria arribat en català com “fins aconseguir-ho”.

Nicolau Martín ho té present quan impulsa la creació de la societat de recreació històrica Coronela de Barcelona: més enllà de fets i formes el seu interès rau en recuperar la manera de ser, l’actitud que impulsa els catalans del moment a fer el que fan i a defensar el que defensen.

La primera actuació que recordem del Nico com a membre de la Coronela és al Fossar de les Moreres, el juliol del 2012. En aquella ocasió llueix l’uniforme de la companyia de Mestres Sastres de la Coronela i, ferm i amb la mirada al front, guarda les banderes dels exèrcits de Catalunya, presidides per la creu de Sant Jordi, pròpia de la Diputació del General. Només deixa el seu lloc per llegir una part del parlament que el cavaller Ferrer i Sitges adreça al Braç Militar en la Junta de Braços de 5 de juliol de 1713. Quan llegeix, les paraules brollen plenes de sentit i hom té la impressió de sentir Ferrer i Sitges quan diu Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d’una perpètua esclavitud!

Després hem compartit molts moments amarats amb el sentit de reviure l’esperit de llibertat i defensa del nostre ordre constitucional que han manifestat sempre els defensors de la nostra nació.

Si per ordre expressa del borbó es públicament cremada la bandera de Santa Eulàlia, juntament amb totes les banderes de la Coronela, i s’obliga als barcelonins que han sobreviscut al setge de 1714 a presenciar aquesta vilesa, en Nicolau Martin i la Coronela actual recuperen aquest símbol, i com aleshores, són ciutadans de Barcelona qui, un cop beneïda, claven els claus que la subjecten al pal. La segueixen altres banderes que també van cremar els ocupants castellans i rescaten de l’oblit forçat les paraules i fets d’aquells que les enarboren en la defensa de Catalunya. Aquesta és la important contribució que ens fan a tots els barcelonins i catalans: desvetllar-nos la memòria, recordar-nos qui som i per què lluitem. L’orgull de defensar les llibertats d’un país, el nostre.

En la bandera de Santa Eulàlia es concentra tota la ingent tasca d’en Nicolau. Sempre que la veiem onejar encapçalant la marxa de la milícia gremial de Barcelona sentirem la seva veu potent cridant Donec perficiam! I cal respondre-li amb fets, fins aconseguir-ho!

Salvador Bonada

Jordi Peñarroja

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Historia de Catalunya. Nicolau Martín. Coronela de Barcelona

Nicolau Martin al baluard de Santa Madrona. Foto de Jordi Peñarroja, setembre del 2018.

Història de Catalunya. Nicolau Martin. Coronela de Barcelona

Comiat de Nicolau Martin, amb la bandera de Sant Jordi cobrint el taüt. Foto de Jordi Peñarroja, juliol del 2019.

Història de Catalunya. Nicolau Martín. Coronela de Barcelona

Nicolau Marin el 2012, el dia que llegeix un fragment del Discurs de Ferrer i Sitges adreçat a la Junta de Braços del 1713. Combinat amb una vista del jaciment del Born, amb una guàrdia de la Coronela, el 2013. Fotomuntatge de Jordi Peñarroja, del 2019.