Una jugada de la transició de Juan Antonio Samaranch.

El primer diari imprès en català després de 1939 és l’Avui (1976-2011), que econòmicament sempre ha anat a empentes i rodolons fins que el 2011 és absorbit per El Punt de Girona. Quan compleix exactament vuit mesos d’existència, l’edició de l’Avui del 23 de desembre de 1976 porta una notícia destacada de Barcelona a la pàgina 7: Canvi de rètol a la Diputació. Subratllada amb un aclariment, també en negreta: Recobra el nom de Palau de la Generalitat.

La notícia ve amb els titulars a tres columnes, com la foto –publicada amb el peu: El Palau, ara (Foto Jordi Peñarroja)– però el text de la notícia és breu i es publica només a dues columnes. Aquest laconisme és explicable, car la notícia agafa la redacció per sorpresa quan el fotògraf, amb el negatiu encara xop, els telefona per oferir-los una imatge del fet, que encara cal positivar. Així que el text, anònim, és una gasetilla que diu:

“Ahir fou substituït el rètol que deia «Diputació Provincial» a l’edifici de la plaça Sant Jaume, pel de «Palau de la Generalitat». No hi ha notícies que el canvi hagi estat decidit en cap ple de la Diputació ni amb motiu de la recent visita del president del govern. Ara, amb els guarniments nadalencs de la plaça tornarà a lluir el nom autèntic de l’edifici”.

Recordem que som al 1976, amb plena vigència de les lleis franquistes. Però el punt que hem vist tancar el text és només una pausa teatral. A l’imprès original és un punt i seguit i el redactor anònim segueix i clou el paràgraf amb una frase que, el 1976, resulta atrevida: “Encara que la institució no hi hagi estat restituïda”.

El diari diu poca cosa més, que podeu llegir al peu de les fotografies, però ara cal dir que en aquell moment un senyor que ha portat molts anys la camisa blava del Movimiento i l’ha canviat per la camisa blanca del Movimiento, Juan Antonio Samaranch, és el president de la Diputación Provincial de Barcelona des de juliol de 1973, càrrec que manté fins a juliol de 1977.

El 1977, Samaranch és un dels promotors del nou partit de dretes Concordia Catalana, que no arriba a presentar-se a les elecciones generales de juny, passant els seus membres més importants a integrar-se en la Unión de Centro Democrático del senyor Adolfo Suárez, ex-ministro Secretario General del Movimiento i presidente del gobierno. El juliol del 77 a Samaranch el nomenen ambaixador a la Unió Soviètica com a premi per no fer nosa i ajudar-lo a progressar dins del Comitè Olímpic Internacional.

Però el 1976, amb un gest calculat, Samaranch ja sap deixar la porta oberta a les seves relacions com a futur president del COI amb la Generalitat que veu venir. Una Generalitat autònoma, que no sobirana. Perquè el 1359 s’institueix la Generalitat amb la finalitat principal de recaptar i administrar els impostos del Principat, quelcom que no tenim restituït encara. Aquesta és una de les gràcies que va lligada a la plena instauració de la República.

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

La gasetilla del diari Avui sobre el “canvi de rètol a la Diputació” acaba amb un segon paràgraf que diu:

“Se’ns va dir –sense haver-ho pogut comprovar—que les lletres són les mateixes que van treure l’any 39, i que alguns funcionaris que les han col·locades són els mateixos que es van encarregar de treure-les”.

Fotografies de Jordi Peñarroja