Jonqueres de secà a Barcelona.

Imaginem Sean Connery, caracteritzat de pare d’Indiana Jones, mirant-nos fixament des de la pantalla mentre la càmera ens l’acosta en un lent tràvelling i sentencia amb posat greu: Santa Maria de Jonqueres is no more. Tan cert com que CaixaBank és una de les primeres empreses catalanes que traslladen la seva seu fora del Principat arran de la seductora actuació de l’Estado Español, que el 2 d’octubre del 2017 els retira milions i milions d’euros dels dipòsits de grans empreses del Estado (RTVE, Renfe, Adif, Puertos del Estado…). Però si la seu de CaixaBank ja no és a Barcelona, a les negres torres de Mordor, cal dir que no ha marxat a Madrid. Potser en una aposta críptica pel corredor mediterrani, CaixaBank s’ha instal·lat en un edifici centenari del Banc de València, entitat que prèviament ha adquirit de Bankia en una operació de rescat financer de la darrera crisi, que encara cueja…

Abans de governar el seu imperi financer des de les torres de Mordor, aixecades quan l’entitat encara és una caixa de debò, la seu social de la Caixa de Pensions, l’antiga Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, radica en un sòlid i pulcre edifici historicista. És una baluerna de pedra picada, composada amb el pulcre eclecticisme historicista que caracteritza l’arquitectura del senyor Enric Sagnier i Villavecchia. L’edifici s’aixeca des de 1917 a la part de baix del terreny del convent de Santa Maria de Jonqueres, que arriba fins la muralla, el límit medieval substituït per l’actual plaça del bisbe Urquinaona. L’enginyer Cornet i Mas és molt precís: «En la gran mansana de cases limitada per la Plassa de Junqueres, lo carrer del mateix nom, la Plassa d’Urquinaona, y’l carrer de Bilbao, estava edificat lo Monestir de Santa Maria de Junqueres …» Aquest carrer de Bilbao és un dels que desapareix en obrir-se la Via Laietana. Una mica retallat, l’espai de l’antic convent es correspon amb el limitat a hores d’ara pel carrer de Jonqueres, la plaça Urquinaona i la Via Laietana. I dir que el convent de Santa Maria de Jonqueres és la Caixa resulta una aproximació topogràfica acceptable.

La fundació de Santa Maria de Jonqueres es remunta a 1214. La referència a jonqueres pot fer suposar que l’indret on s’instal·len les monges a Barcelona és una zona d’aiguamolls abans de la seva arribada però és una suposició errònia. La referència a la vegetació en el nom del convent de Santa Maria de Jonqueres és importada, i ve de Sant Vicenç de Jonqueres, que és en una lleu elevació vora el riu Ripoll. Ara en aquest indret del riu no hi ha jonqueres, perquè durant anys aquestes aigües fluvials han estat molt contaminades i el jonc és una planta exigent i vol aigua neta.

En aquest lloc prop del barri de la Creu Alta de Sabadell és on trobem establerta originalment la comunitat de monges quan es funda el 1214, temps encara d’una Catalunya plenament romànica.

(Continuarà)

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Text parcialment adaptat del llibre de Jordi Peñarroja Edificis viatgers de Barcelona (Barcelona, 2a edició 2013)

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Seu central de la Caixa de Pensions, edifici construït entre 1914 i 1917, obra d’Enric Sagnier. Foto del 2007, de Jordi Peñarroja.

 

Situació del convent de Santa Maria de Jonqueres en un plànol de Barcelona, de 1887.

 

Església restaurada de Sant Vicenç de Jonqueres, en una elevació vora el riu Ripoll, a Sabadell. Fotografia del 2006, de Jordi Peñarroja.