Jonqueres esdevé la Concepció.

El viatge i conversió de l’església de Santa Maria de Jonqueres en nova parròquia de la Concepció a l’Eixample en construcció sembla que ha de ser una empresa senzilla, però no ho és tant. Ens trobem davant d’una típica església conventual: construcció de nau única, molt neta, amb l’absis poligonal i una coberta de sis trams de voltes gòtiques. Els nervis d’aquestes voltes arrenquen directament del mur, descansen sobre mènsules. En absència de pilastres, el mur de l’església apareix continu i les obertures de les capelles entre els contraforts interns resulten d’una discreció absoluta.

Però amb el trasllat es produeixen pèrdues. La més important és que desapareixen els frescos setcentistes que Viladomat ha pintat al presbiteri. I també hi ha molta pedra que es perd; n’hi ha que van a petar a d’altres poblacions, com ara una llinda que adquireix el senyor Santacana de Martorell. Aquesta es pot veure visitant el museu que porta el seu nom.

És cert que una fidel restitució estructural i espacial del temple es veu limitada per exigències d’adaptació al nou espai i a la nova funció. La porta, que originalment és lateral, passa a ser frontal. I no acaba de funcionar. Es construeix de bell nou una capella del Santíssim (1869), del més pur neogòtic, que és obra d’Antoni Serrallach i s’obre directament al carrer de Roger de Llúria. És un afegit que denota la seva condició de refregit afegit. I si la rosassa de l’església manté el seu aspecte original, tot al voltant de la nau apareixen finestres de nou disseny, neogòtic. Afegim el campanar, també reconstruït però que ja hem vist que procedeix de l’església romànica de Sant Miquel… El resultat és la invenció d’un nou decorat en un nou estil, l’arquitectura lliurecanvista, inspirada en el laissez faire!

La glòria d’aquesta reconstrucció mereix quelcom més espectacular que un tímid núvol d’encens. La nova església parroquial és al carrer d’Aragó. I el 1869 això vol dir ferrocarril i trens de fum, passant amunt i avall tot el sant dia fins que l’any 1956 s’acaben. Ara costa fer-se una idea del que representa el pas d’un tren de fum entre les cases i pel davant de l’església però en tenim el testimoni de Josep Pla, un record del 1914: «El carrer d’Aragó és un dels més sinistres de l’Eixample barceloní. Com que el carrer no té cap arbre, és possible de veure’l net i pelat, cru i directe, en tot el seu cataclismàtic desordre triomfant. Des­prés: hi passa el tren per un rec obert entre les cases. I aquest tren treu fum, el fum del carbó d’Astúries, que és el més pudent de la terra. Tot el carrer d’Ara­gó, les fibres més recòndites del carrer d’Aragó, estan infectades d’aquest fum horrible».

»Essent estudiant vaig visitar un dia una família que vivia en aquest carrer. El senyor de la casa em situà davant d’una finestra. L’obrí de bat a bat i em digué: »

»–Observi l’obra d’enginyeria… »

»Llavors era molt jove i l’enginyeria em feia una gran impressió. Així, vaig disposar-me a admirar l’obra d’enginyeria. Feia a penes un moment que m’havia lliurat a l’admiració que se sentí un soroll sord i espaventable, passà un tren i tot el carrer s’obs­curí d’un fum espès, agre, asfixiant. Les cases del davant desaparegueren. Vaig retirar-me de la fines­tra».

La veritat, el terrabastall ferroviari amb l’acompanyament de la seva fumera lliguen poc amb el decorat goticista de la nova església de la Concepció però ens situen molt bé dins de la revolució industrial a cavall de la màquina de vapor i la febre d’or vuitcentista retratada per Narcís Oller.

(Continuarà)

Jordi Peñarroja

Escriptor i fotògraf

Text adaptat del llibre de Jordi Peñarroja “Edificis viatgers de Barcelona” (Barcelona, 2a edició 2013)

Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.

Deixant l’oratòria a banda, la “Gloriosa” liderada pel general Prim és la revolució impossible: una assenyadíssima revolució d’ordre. Així durant el sexenni revolucionari hom pot realitzar sense entrebancs les obres de trasllat i construcció de les pedres de Jonqueres per aixecar la nova parròquia de la Concepció. Proclamació de la Junta Revolucionària a la Casa de la Ciutat de Barcelona, el 29 de setembre de 1868 segons la il·lustració de J.L. Pellicer publicada a l’Esquella de la Torratxa.

 

Parròquia de la Concepció, amb porta a la façana i el reconstruït campanar de Sant Miquel. Foto de Jordi Peñarroja, del 2015.

 

La trinxera ferroviària del carrer d’Aragó, vista en una il·lustració de 1888 publicada al “Diario de la Exposición”.